dissabte, 19 d’abril del 2014

Nord clàssica al Mont Perdut 3.355m. (AD) 800m. aprox

Aprofitant la setmana santa ens en n'anem a la Nord del Mont Perdut, que en feia de temps que tenia ganes d'anar-hi, i ara està en condicions perfectes (pels que no ens agrada complicar-nos la vida). Poca cosa es pot dir d'aquesta via de pujada al Monte Perdido, una de les grans ascensions hivernals clàssiques del Pirineu. En les condicions actuals nomès presenta un petit ressalt a la meitat del segon corredor amb una mica de gel que si no hi fos segurament complicaria una mica més les coses. Es tracta d'una ascensió dura físicament i es recomanable fer-la en dos dies. Nosaltres el primer dia vam pujar a dormir al Balcón de Pineta (uns 1300m. de desnivell) on hi han alguns llocs on plantar la tenda, i des d'on tenim unes vistes excel·lents de la paret nord, i el segon dia vam pujar al Perdido (800m. de desnivell).

Cara Nord del Mont Perdut
Accés: Per arribar al punt de partida hem d'anar fins a la població d'Ainsa des d'on seguirem com si volguéssim anar cap a França pel túnel de Bielsa. Seguim per la carretera fins que passem el poble de Bielsa i al cap de molt poc ja veurem un indicador cap al Parador de Bielsa i el càmping Pineta. L'agafem i seguim la carretera durant uns quants quilometres. Hem de passar el càmping, el Refugi de Pineta i uns metres abans del Parador veurem un pont que travessa el riu i un pàrquing. Allà deixem el cotxe.

Aproximació: Des del pàrquing seguim en direcció al fons de la vall seguin les indicacions cap al "Camino de Marboré". Anirem fins al fons de la vall i a partir d'allà i segons les condicions i la quantitat de neu anirem seguint el que es vegi de camí o la traça a la neu fins al Balcó. Nosaltres l'aproximació la vàrem fer al migdia i la veritat es que la neu ja estava tan tova que pujar amb les motxilles ben carregades va costar bastant. En algunes ressenyes he vist que indiquen unes 4 hores fins al Balcó, nosaltres (això si, sense pressa) en vam necessitar 6. Es tracta d'un camí que va superant terrasses i a vegades es exposat, això és important a la baixada ja que segurament encara la farem més tard que la pujada (la neu estarà pitjor) i anirem molt més cansats. Jo personalment vaig patir més al el retorn que a la via.

pujant cap al Balcó de Pineta


Material: una corda de 60m, friends fins al num.2, algunes cintes, un cargol de gel i joc de tascons (petits i mitjans).

Ressenya de la via
Via: La via en si es força evident, al menys en les condicions actuals. A la part esquerra de la glacera del mig de la paret hi veurem un serac. Ens hem de dirigir cap allà. Amagat encara més a la esquerra hi ha un corredor perfectament recte (45º) que ens permet pujar fins més amunt del serac. El travessem per sobre flanquejant a la dreta (30º-35º) seguint la traça fins a una sota una massa rocosa que hem de passar per la dreta, entre la roca i una placa de gel que queda a la vista, i pujar per la pala (40º) al final en tendència a la esquerra fins a la entrada del segon corredor, una mica més dret (50º-55º), on a mitja alçada trobarem el únic pas que ens ha fet treure la corda, uns 4m. de gel una mica "guarro". Abans del pas podem muntar reunió amb un tascó mitjà (que costa una mica de trobar on posar-lo) i un camalot #2. El pas està protegit a la meitat amb un pitó, i al inici es pot posar un cargol de gel. Un cop superat el pas seguim per la neu fins a una roca (a uns 25m. des de la reunió) on podem muntar una altra R i assegurar al company. Des d'aquí vem seguir per la esquerra en ensable per un tram de corredor d'uns 50º ja fins a les pales sortida. Des d'allà en uns 10 o 15 minuts accedim al cim del Monte Perdido (3.355m.).En total unes 4h. des del balcó de Pineta.

Primer corredor

Foto de cim
Descens: Des del cim seguim la traça de descens normal, baixem per la famosa "escupidera" i un cop som a baix hem de rodejar el lago helado i pujar al coll del Cilindro. Des d'allà iniciem la baixada ja per la vessant nord. Hem d'anar perdent altura fins a situar-nos a la alçada de la glacera del mig i seguir la traça en tendència cap a la esquerra que ens portarà fins a una instal.lacio de ràpel (indicat amb un punt vermell a la roca) des d'on baixar fins a les rampes de la part de baix. En el nostre cas com hi havia neu, no va fer falta ni fer el ràpel ja que es podia desgrimpar fàcilment. I un cop a baix, evident fins al balcó.

Descens fins al Coll del Cilidro

Baixant cap a la glacera del mig

diumenge, 13 d’abril del 2014

Mar de Pedra a la Miranda dels Óssos (A1/Ae/IV+) 180m.

A la cara nord de Montserrat, a la muralla d'Agulles trobarem aquesta magnifica via per guanyar el cim de la miranda dels Óssos. És una via per pedalar de valent en una paret totalment vertical on a mesura que vas guanyant metres augmenta l' "ambientillu" de forma considerable, amb passos de ganxo sobre picats i sobre algunes peces una mica antigues que si no hi estem acostumats li donen "vidilla" a la via. Al ser principalment "artifo" s'avança molt lentament.
Nosaltres la vam realitzar en dos dies. El dissabte a la tarda l'home del temps donava pluja, i com a la R1 hi vam arribar força tard vam deixar la corda fixada i diumenge al matí ja fins a dalt de tot. Tot i així vam acabar a les 19.00h.

Material: Els estreps, una guindola (reunions penjades), 25 cintes exprés, alguns cordinos, dos ganxos tirant a grans (els gota d'aigua de Petzl entraven a caldo) i unes quantes (4 o 5) plaquetes recuperables (es pot fer només amb 1 o 2, però millor anar sobrats). La V curta que posa a la ressenya original (i el martell corresponent) no la vam fer servir. També ens anirà be portar algun tipus de trampa per poder xapar alguns passos allunyats si no trobem el picat corresponent (nosaltres portàvem un Kong Panic).


Aproximació: Des del pàrquing de Can Massana agafem el camí cap a la muntanya i el seguim en direcció a la cadireta passant per la Muralla d'Agulles (des del pàrquing mateix ja es veu la paret que volem escalar). Seguim pel camí fins que ens passem una mica l'agulla i ja veurem un corriol que puja amunt (és un camí equipat). El seguim fins a peu de via.

L1 ( 45m. A1/Ae):Em va tocar a mi. És el llarg on més s'ha de ganxejar. El principal problema es trobar els forats ja que estan fets de dalt a baix i fins que no els has passat no els veus. Per arribar a la primera xapa ja n'hi ha un. Si fem servir la mida de ganxo que correspon, queden a prova de bombes! La reunió es molt penjada e incòmoda.

L2 (25m. A1/Ae): Igual que l'anterior, però sobretot cap al final hi han peces que no fan gaire bona pinta, però encara aguanten. Ens farà falta alguna plaqueta i/o cordino per alguns espits sense placa. Abans d'arribar a la R tenim també un plom que es veu en bon estat. Igual que l'anterior, la reunió és molt incòmoda.

L3 (30m. A1/Ae): Més del mateix, seguim pujant amb alguns passos llargs, algun ganxeig i havent de posar alguna plaqueta fins a la reunió. Potser és interessant deixar algun seguro sense cinta express ja que potser n'hi han més de 25. La reunió és totalment penjada, i són 2 parabolts un al costat del altre que semblen un flanqueig. No hi ha cap baga unint els bolts i com es tan penjada no sembla la reunió, però ens n'adonarem ja que hi arribarem quasi sense cintes.

L4 (50m. A1/Ae/IV+): (Aquí ens hauriem de posar els gats ja que hi ha una sortida en lliure força curiosa) Seguim progressant amb passos llargs, algun ganxo, i alguna plaqueta fins que les expansions ens fan anar a l'esquerra ( uns 30m. ja serem molt aprop del cim). Un cop alla, i quan haguem xapat un espit sense placa amb el cap ben rovellat tenim una sortida en lliure que tot i que pot no ser molt dificil (IV+), després de portar tantes hores "pedalant" i que la qualitat de la roca no és molt bona, s'hi ha de posar una mica de coratge i enfilar cap amunt amb una timba considerable al darrera i pocs seguros al davant. El primer si que el tenim a la vista, però després haurem de pujar uns 15m. per l'esperonet, on hi trobarem un parell d'assegurances més, fins a una petita repisa on hi ha la reunió aquesta si, molt més còmoda. Li vaig cedir els honors a l'Òscar, el meu company de corda, que en això del lliure (i del coratge) va molt més fi que jo... jajaja

L5 (30m. IV): Llarg de tràmit abans d'arribar al cim. Haurem de sortir de la reunió cap a la dreta a buscar una expansió amb la xapa una mica doblegada, i des d'allà pel camí més fàcil fins al cim en tendència a la esquerra on trobarem la última R. Cal anar amb molt de compte ja que la roca en aquest punt és molt dolenta. Aquest també per l'Òscar.

Descens: Cap al sud trobarem una instal·lació de ràpel. Fem el ràpel de 15m. fins al collet, i des d'allà grimpem una mica també cap al sud i ja veurem la canal per on hem de baixar. Potser hem de muntar un altre ràpel des d'algun arbre per baixar per una placa d'uns 10 o 15m. bastant llisa. El meu company la va desgrimpar, però jo vaig preferir assegurar la jugada. Baixem fins que trobem les marques vermelles de la travessa d'agulles.