dissabte, 12 d’octubre del 2013

Chorrera al Pisón de les roques del Masmut (V/Ae) 180m.

A la població de Penyarroja de Tastavins a la comarca aragonesa del Matarranya trobem les màginfiques roques del Masmut. Amb un aspecte intimidador a primera vista, com no estem molt fins i fent honor al nom del bloc hem optat per pujar per una via molt espectacular, i segons ens han dit, la més equipada del sector. Es una via aèria que puja per un lloc impressionant, bastant atlètica i a on si no fem 6c(que no és el cas) ens faran falta els 2 estreps i la fifí. Si a mès fa molt temps que no escalem com és el meu cas portar alguns friend (mitjans i petits) ens pot ajudar a guarrejar alguna situació fent algun A1 o acabar de protegir algun pas. També necessitarem unes 18 o 20 cintes. La via està equipada a part de amb parabolts, també amb ponts de roca, tot i que alguns cordinos no fan gaire bona pinta m'he penjat de tot arreu i puc dir que a dia d'avui aguanten un gamarús de 110 kgs. passant a pedals.

Roques del Masmut
Al tenir bastants trossos a fer en Ae, i alguns passos que si ens falla el 'coco' haurem de reforçar pot ser que tardem bastanta estona a fer la via. Esta orientada al sud amb lo que en va tocant el sol durant quasive tot el dia. Anem amb compte si portem motxilla ja que presenta alguns passos estrets on ens pot molestar bastant.

Aproximació: Arribem al poble de Penyarroja de Tastavins i seguim els cartells que ens indiquen les Roques del Masmut. Anem seguint per una pista durant 5 o 10 min. fins que arribem a un lloc on podem aparcar i des d'on es veuen molt be les parets, i concretament la via que volem fer. Si seguim pista amunt veurem que el camí es posa molt malament, això voldrà dir que ens hem passat. ALERTA: Per arribar al peu de via hem d'agafar un corriol que surt cap a l'esquerra al començament del camí que a primera vista baixa cap a les parets, pero que s'en va cap a una altra banda.
David superant l'Ae de la primera tirada
Llarg1 (30m V/Ae): Aquest llarg el fa el David de primer. Es tracta de sortir en Ae per una fisura desplomada equipada amb ponts de roca i algun "ferro". Un cop superada seguim en lliure fins que trobem un parell de ponts de roca, un cop xapats hem de seguir per la dreta pujant per una curta canal on a sobre hi tenim la reunió a la esquerra.

Superant la xemeneia de la segona tirada
Llarg2 (30m. IV+/A1/Ae): Surto de la reunió amb uns passos en Ae, tot seguit tenim una sortideta en lliure de IV+ del masmut (segurament debia caure algun A0) per continuar en Ae fins a una xemeneia penjada molt espectacular que li donen V (a mi em va semblar V+ per lo menos), pero que jo vaig pujar quasivé fins al final amb estreps havent de posar un friend (A1) entremig dels 2 bolts que protegeixen la xemeneia. El pas en X per sortir de la xemeneia es obligat (IV+ des del últim bolt) i un cop sortim IV facil fins a la reunió.

David superant la xemeneia estreta a la sortida de L3
Llarg3 (25m V/Ae): Aquest llarg el fa el David de primer. Es tracta de passar per una xemeneia molt estreta, hi ha un clau que ajuda a arribar al parabolt (Jo aquesta xemeneia la vaig passar tota en Ae) i un cop aconseguim passar, tenim una sortideta en lliure que podem reforçar amb algun parabolt a buscar una placa amb una panxa que es pot passar en Ae i ja en lliure fins a la reunió.

Llarg4 (25m IV/Ae): Sortim recte amunt en Ae fins a uns arbres que un cop superats ja deixen escalar en lliure per terreny no gaire bò fins a la reunió.

David al L5 un cop superada la canaleta inicial
Llarg5 (25m V/Ae): Aquest llarg el fa el David de primer. Sortim per una canaleta a la dreta amb un pas bastant atlètic, (en el meu cas A0) fins que en sortim i ens trobem en un punt on a la nostra dreta veurem uns bolts que no hem de seguir (són d'una altra via) i un solitari parabolt a la placa que vaig aprofitar per penjar-hi l'estrep (Ae) i pujar fins anar a buscar el seguent parabolt que ja era el que protegia la entrada a la reunió i també vaig aprofitar per fer-hi Ae.

Còmode R5
Llarg6 (20m. IV/Ae): Sortim de la còmode reunió amb una grimpadeta de III per anar a buscar uns bolts que amb un parell o tres de passos de Ae en deixen a la part més aèria de la via, uns metres de IV que amb el cague que portava a sobre van semblar molt més (va caure algun A0), ja fins a la reunió de la última tirada.

Un dels ponts de roca que protegeixen L7
Llarg7 (25m. III): Una tirada protegida amb dos ponts de roca en la que hem d'anar pujant flanquejant a la dreta per una vira evident fins que trobem un parabolt que vol dir que ja hem de sortir recte amunt.

Al cim del Pisón de les Roques del Masmut
Retorn: Seguim les fites que ens marquen el camí de descens en direcció a on hem deixat el cotxe i en 10 minuts som a baix.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Sioux Connection al Roc del Rumbau (V/Ae) 265m.


Molt aprop d'Oliana hi trobem la paret del roc del Rumbau. La roca és un conglomerat calcari de pedra grossa i que no fa molt bona pinta a primera vista tot i que aquesta via es troba bastant sanejada. És una via molt ben equipada amb alguns llargs bastant mantinguts amb una tònica general de V+/6a pero que es poden passar en Ae o V/A0. Tot i que el grau obligat no és molt alt, al meu parer cal que el tinguem consolidat ja que sinó en alguna de les sortides en lliure potser ho passem una mica malament ja que hi ha bastant "pati" i junt amb la verticalitat dels llargs pot fer una mica de "cangueli" encara que la via es troba equipada en estil esportiu amb les assegurances bastant juntes on el grau apreta. Per repetir-la necessitarem unes 18 o 20 cintes i els dos estreps

El Roc del Rumbau
Es una via realtivament ràpida de fer. Té sol al matí el que la fa ideal pels dies assolellats d'hivern i ombra a la tarda, el que permet també escalarla a l'estiu.

Ressenya aproximada de la via
Aproximació: Hem d'anar fins a Oliana, seguir i un cop passat el pont desviar-nos cap a Peramola. Seguim la carretera fins que veiem un desviament que ens porta a l'Hostal Boix. Agafem aquesta carretera fins davant de l'hostal i un cop allà ens desviem per una pista que surt a la dreta i des d'on ja tenim una bona perspectiva del Roc del Rumbau. Seguim la pista uns 2 o 2,5 kms. fins que arribem a una corba on hi ha lloc per aparcar. Deixem el cotxe i seguim uns pocs metres amunt fins que veiem una fita amb un camí que puja cap a la paret. Seguim el camí fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres anem a la esquerra. Seguim ara ja en direcció a la paret fins al peu de via.

Llarg1(V 45m.): La via comença amb un primer ressalt de V-, anem en tendència a la esquerra per pujar un altre ressalt una mica més fi (V) i després ja per terreny fàcil fins a una vauma on hi tenim una reunió molt còmode.

Llarg2(V/Ae 35m.): Sortim a la esquerra per un curt tram de IV. Hem de pujar a sobre de la reunió. El pas que en teoria es de (6a o 6a+) es pot trampejar com vaig fer jo amb dos passos d'Ae per emparrar-nos en una especie de diedret vertical(V+/6a) que es pot passar fent servir els estreps en algun pas i també amb l'ajuda d'algun A0. Haurem de fer alguna sortideta que no ha de passar de V però que impressiona una mica. Un cop superat aquest tros tenim uns metres de Vè finets fins a la reunió.

Sortida del fàcil L3
Llarg3(IV+/V 20m.): Llarg curt i fàcil on potser trobem un pas de V però no molt difícil. Sortim recte amunt per un cop superat el ressalt flanquejar en tendència a la esquerra a una altra coveta on hi ha la reunió.

Llarg4(V/Ae 35m.): Tornem a sortir per la esquerra de la reunió i pugem per una placa vertical i mantinguda que si anem en lliure serà al principi 6a, en el meu cas V/A0 i al final uns metres de V amb un flanqueig una mica exposat fins a la reunió, que queda a la dreta.

Vista des de la R després del L5
Llarg5(V/Ae 35m.): Fem un flanqueig força aeri pero fàcil (IV) fins que localitzem el tram d'Ae que puja recte amunt. Els passos d'Ae allarguen una mica i sovint haurem de pujar bastant amunt dels estreps per arribar a xapar. Seguim fins que ja toca sortir en lliure per un curt tram amb bona presa (V) i que ens porta a un altre ressalt una mica més vertical i tècnic (+V/6a) que en cas de ser necessari es pot superar amb ajuda d'algun A0.


Llargs 6 i 7 (IV+ 50+35m.): Llargs de tràmit, que res tenen a veure amb la resta de la via, i que ens serviran per acabar d'arribar al cim si es que volem baixar caminant. Algun pas aïllat de IV+ i tot el demès III+.

Vistes del pantà d'Oliana des del cim

Retorn: La via està equipada per rapelar, però si volem també podem baixar caminant. Hem de baixar per la banda oposada per on hem pujat mirant de flanquejar cap al nord-est i baixar fins al fons de la vall que veiem. El camí no esta gaire marcat, però podem veure rastres de pas. Quan som a la vall hem de seguir en direcció com si vulguéssim donar la volta a la paret per darrera i anirem trobant rastres de camí cada cop més evident que ens portaran a una pista que hem d'anar seguint fins que arribem al cotxe.

dissabte, 9 de febrer del 2013

Brothers Ruiz a la Pala Alta (V/A1 o V+) 120m.

Es tracta d'una via molt ben assegurada on gaudirem d'una escalada bastant física i molt vertical i divertida sobre roca excel·lent(sobretot en el primer i segon llargs). És una via que a priori no semblava que fos gran cosa però m'ha soprès positivament per la seva dificultat moderada (per mi) excepte al últim llarg a on tenim un pas de V+ obligat i bastant fi a no ser que el trampejem un mica. Per repetir-la necessitarem 14 o 15 cintes express, i per si hem d'escaquejar el pas de V+ un alien groc i una baga que farem servir per fer un pas d'A1.

La orientació totalment a sud de les parets del Montroig fa la zona ideal per escalar en dies assolellats d'hivern.

Ressenya de la via

Aproximació: Hem de dirigir-nos a Balaguer. Hem de travessar la ciutat i anar seguint els cartells que indiquen Àger i les Avellanes. Un cop sortim de Balaguer direcció Les Avellanes hem de seguir la carretera fins al Monestir d'Avellanes. Un cop allà agafem el desviament que ens porta fins a Vilanova de la Sal. Travessem el poble i hem d'agafar la pista que indica Montalegre. Hem de seguir la pista sempre seguint direcció Montalegre fins que ja veurem La Pala alta. En un revolt surt un desviament que passa just per davant de la Pala Alta, el seguim fins al final a on hi ha una explanada on podrem aparcar.
Per localitzar el peu de via hem de retornar uns metres per la pista per on hem vingut , podem fer servir de referència un sostre molt gran que hi ha. Uns metres abans veurem un caminet que s'enfila cap a la paret. Quan ens hi apropem ja veurem uns parabolts molt nous que indiquen per on va la via.

Primers metres de la primera  tirada

Llarg1(IV+ 30m.): Llarg vertical, mantingut, variat, molt equipat i amb molt de canto. Hem de seguir les assegurances que ens portaran primer amunt i després flanquejant cap a la esquerra cap a un diedre on a sobre hi trobarem la reunió no gaire còmode.

Panoramica del L2

Llarg2(V 30m.):Sortim de la reunió cap a la dreta seguint les assegurances per un flanqueig molt guapo. A mitja tirada trobarem un pas una mica mes finet cap amunt i tornarem a flanquejar fins arribar a la reunió. Aquest llarg es una mica més tècnic que el primer però també és molt divertit i la gran quantitat d'assegurances fa que anem bastant relaxats.

Flanqueig a la 3ra tirada
Llarg3(IV): Aquest llarg es tracta de seguir flanquejant per terreny fàcil per acabar d'esquivar el gran sostre que tenim a sobre. Hem de seguir totalment a la dreta. Primer trobarem una R amb 2 parabolts, la saltem, després en trobem una altra sobre una especie de pedestal de pedra que correspon a la via del Lluís, la saltem també ja que 5 metres a la esquerra en tenim una nova i rapelable que ens deixa ben be a la vertical del últim llarg.

Vista des de la R4

Llarg4(V/A1): Aquest últim llarg es mantingut i molt vertical sobretot a la part superior a on trobarem el pas mes complicat (V+). Si no ens surt podem buscar algun forat i col·locar un alien groc, penjar-hi una baga que farem servir d'estrep i que ens ajudarà a superar aquest pas. Un cop superat en pocs metres arribem a la reunió.

Retorn: Seguim el camí evident en direcció Oest que baixa per darrera de la Pala Alta i que ens porta en 10 minuts fins a on hem deixat el cotxe.

La Dama de los Vientos a la Pala del Coll (V obl./Ae) 80m.

Via molt espectacular i variada, amb una gran varietat de passatges en els a priori escassos 80 metres de via. Pot semblar curta, però segur que ens farà suar de valent tant si anem en lliure (fins a 7a) com si hem de fer servir els estreps per superar els passos més difícils del primer i tercer llargs. Per fer la via necessitarem unes 14 o 15 cintes express (està molt equipada), els estreps, i podem portar algun micro per si trobem que ens allarga algun pas del diedre, i algun friend mitjà per acabar de completar la protecció a la xemeneia tot i que no són necessaris.
La orientació totalment a sud de les parets del Montroig fa la zona ideal per escalar en dies assolellats d'hivern.

Ressenya - Aquí podreu descarregar la ressenya que vam fer servir ja que no tinc cap foto de la via sencera.

Aproximació: Hem de dirigir-nos a Balaguer. Hem de travessar la ciutat i anar seguint els cartells que indiquen Àger i les Avellanes. Un cop tornem a sortir direcció Les Avellanes hem de seguir la carretera fins al Monestir d'Avellanes. Un cop allà agafem el desviament que ens porta fins a Vilanova de la Sal. Travessem el poble i hem d'agafar la pista que indica Montalegre. Hem de seguir la pista sempre seguint direcció Montalegre fins que ja veurem La Pala alta i darrera seu hi ha la Pala del Coll. En un revolt surt un desviament que passa just per davant de la Pala Alta, el seguim fins al final a on hi ha una explanada on podrem aparcar. Des de l'aparcament ja veurem la Pala del coll. Agafem un corriol que ens porta a la cara sud fins que veiem una traça de camí que s'enfila per uns blocs i que ens portarà al diedre on comença la via. Veurem una placa amb el nom.

Diedre del primer Llarg
Llarg1(V/Ae 25m.):Aquest llarg es tracta d'un diedre molt estètic i vertical, com tota la via, però a l'hora molt dur. En lliure en teoria surt de 6b, jo vaig haver de treure els estreps o fer A0 per superar la majoria dels passos. Hem de seguir les assegurances fins a la R.

Aèri flanqueig de la segona tirada
 Llarg2:(V/A0 15m,): Flanqueig molt aeri i espectacular per sobre unes llastres inclinades bastant llises i fisurades. Si busquem anirem trobant presa, podem fer servir algun bloc amb pinta inestable pels peus i gràcies a la proximitat de les assegurances un pas una mica més dur a mitja tirada (6a) el podem fer en A0 perfectament. Un cop acabem el flanqueig tenim un tros de IV+ per accedir a un niu de voltors on hi ha la reunió. Aquest últim tros no és difícil però la roca esta plena d'excrements i la adherència no es gaire bona.

A la R3 a sobre de la xemeneia

Llarg3(V/Ae 20m.): Aquest llarg comença amb cinc passos d'Ae (7a en lliure) bastant desplomats sortint recte amunt des de la cova. Un cop acaba l'Ae hem de pujar a una especie de repisa que ens ajudarà a introduir-nos a la xemeneia, hem de buscar un bidit molt bo per equilibrar-nos. Un cop localitzem la primera assegurança dins la xemeneia podem penjar-hi l'estrep per entrar ajudant-nos de dues man boníssimes. Pugem per la xemeneia, aquí les assegurances allunyen una mica més, però si ens ho anem mirant podrem pujar be. Quan aquesta s'acaba sortim cap a la dreta a buscar la R.

Començant el L4

Llarg4 (V 20m.): Aquest últim llarg surt fàcilment tot en lliure i es tracta d'una placa bastant vertical amb bona presa on haurem de sortir recte amunt per anar flanquejant una mica a la dreta i acabar de sortir un altre cop amunt a buscar la reunió.

Retorn: Un cop al cim de la Pala del Coll seguim un corriol que en 5 o 10 minuts ens porta a la explanada a on hem aparcat.

dilluns, 7 de gener del 2013

Corredor Esquerra a la cara N del Bony d'Envalira (D-) 200m. aprox.

Un corredor que a priori, per la ressenya, sembla que seria bastant monòton. Pero a causa de la poca neu que hi ha, i del mal estat en que es troba, fa que el corredor es compliqui més del normal i resulti prou entretingut, sobretot a la sortida on haurem de fer un llarg encordats primer per un ressalt de roca prou entretingut (III+/IV- al meu parer) i una sortida per una zona de terra i herbes prou delicada. Es recomanable dur material per assegurar. Algún pitó, alguns friends mitjans i tascons.

recorregut aprox. fins a la entrada del corredor
Accés: L'accés a aques petit pero bonic cim es fà des de la estació d'esquí de Grau Roig a Andorra. Des del parquing ja podrem veure el famós "Bony".

Aproximació: Hem de pujar per alguna de les pistes fins a un repla que hi ha on s'ajunten unes cuantes. Un cop allà ja ens dirigim en direcció a la cara N del Bony. Es recomanable buscar alguna traça. Segurament el mes recomanable es pujar fins a un llac artificial que hi ha i des d'allà anar a buscar les traçes que ens pujaran ja cap al corredor.

Inici del corredor
Ressalts a destacar: La neu no estava en gaire bon estat cosa que feia que no fos gaire agradable progressar pel corredor. Més o menys a la meitat i havia un petit ressalt mixt que no era dificil i a més es podia escaquejar per la dreta, i després ja s'arribava al últim ressalt (III+/IV-) abans de la rampa herbosa de sortida.
Ressalt més complicat del corredor (III+/IV-)

Al cim del Bony d'Envalira
Descens: Un cop a la sortida  ens dirigim al E a buscar una traça que ens durà fins al cim. Continuem per la cresta bastant tros fins que arribem a un coll amb una pendent suau que ens permet baixar cap a la cara S del Bony. Un cop hem baixat ens hem de dirigir per on puguem un altre cop cap a la estació d'esqui. En el nostre cas el primer tros no hi havia gaire neu i el vam poder fer be, pero al final vam anar a parar a una zona amb neu tova on ens enfonsavem alguns cops fins a la cintura!!!

diumenge, 6 de gener del 2013

Corredor Gigolo a Cambredase (D-) 240m. aprox.

Es tracta segurament del segon corredor més popular del circ. En condicions normals de neu té com a principal complicació la sortida que sol ser bastant dreta (60º) i poca cosa més, tot i no ser tan monòton com el seu vei el Vermicelle. En les condicions actuals hem de preveure que trobarem la sortida pelada de neu i haurem de fer un llarg assegurant per tal de poder sortir amb seguretat del corredor. Es recomanable portar algo de material (friends mitjans/petits i tascons) si no es que anem molt sobrats en això del mixt.

Accés: Per accedir al circ de Cambredase ens he de dirigir a Pugcerdà, creuar la frontera i seguir en direcció a Montluis. Per aquesta carretera arribarem al Poble d'Eyne(Eina). Entrem cap al poble i seguim les indicacions que ens portn fins a les pistes d'esqui. Hem d'aparcar al final de tot del parking.


Vista des del cami d'aproximació amb la entrada al Gigolo indicada.
Aproximació: Sortim del parking per una pista que veiem que continua pero que posa que esta prohibit circular. Quan trobem el primer "telearrastre" el seguim en driecció amunt. Hem d'anar pujant tot el que puguem seguint les instal.lacions dels telecadires fins que arribem a una explanada a on acaba un telecadira bastant gran (45 min. aprox). Hem de seguir pujant per una pista o per un altre "telearrastre" fins que arribem al bosc. Hem del localitzar una traça o camí que s'endinsara pel bosc i en aproximadament 1 h. ens portarà fins a dalt de tot del circ on començen els corredors.

Ressalts a destacar: El corredor esta tota la estona sobre els 45º-50º. És molt fàcil, pero el fet que hi hagi poca neu farà que ens trobem ressalts que normalment estan tapats a la vista. Es poden superar facilment sense haver d'assegurar.
Ressalts fàcils al inici del corredor
El tram més complicat potser és a la recta final del corredor. On ens trobarem uns ressalts que no fa falta assegurar pero que degut a l'estat de la neu que no permet fer gaire virgueries ens farà anar atents fins a arribar just a sota d'un diedret on veurem 1 pitó que podrem fer servir de reunió per assegurar l'últim ressalt (IV) abans de la sortida.
Ressalts abans d'arribar a la sortida.

Sortida del corredor en escalada mixta
 Per anar al cim ens dirigirem al est i ja veurem una traça que ens acabara de pujar fins a un útlim tram de cresta que ens dura als 2750m. del Cambredase.
Al cim del Cambredase (2750m.)

Descens: Per baixar tenim dues opcions. Desfem el camí fins a la sortida del corredor. Abans d'arribar-hi passarem per una canal ample (Canal Central) per on podem baixar una altra vegada fins al circ i tornar per on hem vingut, sino, podem seguir en direcció O fins a la sortida del Gigolo i continuar en aquella direcció seguint les fites que ens portaran a baixar per un llom fins a la part més alta de les pistes d'esqui. Quan arribem a les pistes baixem seguint la traça del primer remuntador mecànci que veiem i despres per les pistes sempre agafant la pista que ens porti més a la esquerra, que al final, al cap d'una bona estona ens dura fins a la estació d'esqui d'on hem sortit.

dissabte, 5 de gener del 2013

Aresta Brucs a l'Agulla dels Espeleolegs (V/A0) 60m.


Una bona manera d'assolir el cim d'aquesta agulla que de lluny sembla molt més dreta del que en realitat és per la seva vessant sud. Nomès hi haurà un pas que ens farà una mica la guitza a la sortida de la primera reunió. Es tracta d'una escalada una mica exposada, en el primer llarg és fàcil pero no hi han assrgurances i en el segon tret del tram inicial de de cinquè, allunyen una mica. Amb 5 cintes express i una baga per fer la reunió del cim al arbre que hi ha. Segons ens van dir una cordada que vem trobar, fa temps en aquesta agulla l'unica assegurança que hi havia era un pitó, que suposem que era al lloc on ara hi ha la R1. Carai quin coco que tenien aquella gent!

Foto per ubicar l'agulla fàcilment

Aproximació: Des del pàrking de can massana agafem el cami que ens porta direcció al refugi vicens barbé. Seguim pel camí fins que passem una espècie de tanca de fusta. Al cap d'uns metres hi haurà un desviament a la nostra dreta que ens portarà al refugi pel pas de les portelles. Seguim fins a les portelles i un cop som al coll agafem el camí a mà esquerra marcat amb marques vermelles que porta al camí que travessa per les agulles. Seguim el camí fins que hem de pujar per unes cordes fixes. Un cop superades les cordes, hem de passar per sota de l'agulla del capdamunt i seguim un tros mes fins al peu de via.

Ressenya de la via

Llarg1(III+ 20m.): Hem de pujar per on ho veiem més factible ja que no hi han assegurances. Potser el que fa més por és que el tros que està a l'ombra fa pinta de ser una mica relliscós. Un cop l'hem superat la dificultat decreix fins a la reunió que es visible des de baix.

Llarg2(V/A0 40m.):Aqui en teoria al pas li donen com a molt cinque, pero m'ho vaig estar mirant una mica i no el vaig saber veure amb el que amb un pas d'A0 em pujo a la placa per anar a buscar una presa molt bona, amb la que superar el tros més fi. Un cop hem aconseguit posar el peu en aquesta presa bona ja podrem xapar el segon parabolt. A partir d'aqui es tracta d'una tirada molt maca de IV amb les assegurances una mica distanciades que ens faran anar ben concentrats. Simplement hem de tirar recte amunt i les anirem trobant. Seguim fins al cim on farem reunió en un arbre.

Retorn: Per baixar hem de fer un ràpel de 50m. per la mateixa via. L'arbre esta preparat per rapel.lar. Un cop som a baix nomès haurem de tornar pel mateix camí per on hem vingut.

Aresta Brucs a l'agulla del Capdamunt (V) 55m.

Una Aresta brucs que tot i no tenir res d'especial és agradable d'escalar. No hi han masses assegurances, pèro n'hi han més de les que posa a les ressenyes que he vist. Potser ha estat reequipada recentment. Per fer-la amb 4 cintes express en tindrem prou.
Fotografia per ubicar l'agulla

Aproximació: Des del pàrking de can massana agafem el cami que ens porta direcció al refugi vicens barbé. Seguim pel camí fins que passem una espècie de tanca de fusta. Al cap d'uns metres hi haurà un desviament a la nostra dreta que ens portarà al refugi pel pas de les portelles. Seguim fins a les portelles i un cop som al coll agafem el camí a mà esquerra marcat amb marques vermelles que porta al camí que travessa per les agulles. Seguim el camí fins que ja tenim a la vista les agulles i des de llunya ja podrem ubicar l'agulla del capdamunt (facilment reconeixible perque te com un cap molt gros en forma de bola). Seguim pel camí fins que hem de pujar per unes cordes fixes. Un cop superades seguim fins al peu de via. Hem de buscar el primer parabolt bastant amunt.

Ressenya de la via
Llarg1(IV 35m.): La primera assegurança queda força amunt i potser és el mes complicat arribar fins a ella més que res pel respecte que fa que qualsevol patinada et farà anar a parar a terra. Un cop l'hem xapat es tracta d'anar seguint amunt per terreny que cada cop serà més fàcil fins a sota del "cap" de l'agulla on muntarem la reunió. En aquest llarg hi ha un total de 4 parabolts que, un cop hem xapat el primer, són més que suficients.


Llarg2(V 20m.): Hem de sortir flanquejant a la dreta fins a buscar el lloc més fàcil per pujar. Un cop superat el pas (V) protegit amb 2 bolts, ens quedarà pujar ja per terreny cada cop més fàcil fins al cim. (Si en comptes de flanquejar seguim recte amunt podem pujar per un tros de 6a protegit amb alguns parabolts en bastant mal estat. Ens va comentar una cordada que hi va pujar que era un 6a durillo).

Retorn: Baixarem per la instal.lació de ràpel que queda a la cara est de la agulla. Són uns 15 metres. Un cop siguem a baix hem de desfer el camí d'aproximació fins al aparcament de Can Massana.

Via de l'esquerra al Gep Llarg (IV) 60m.

Es tracta d'una via fàcil i ben assegurada que ens servirà per poder pujar a aquesta modesta agulla i accedir sense gaires complicacions a les agulles que tenim més amunt. Es pot combinar fàcilment amb l'agulla del capdamunt com vem fer nosaltres. Per repetirla en tindrem prou amb 6 cintes express.

Fotografia per ubicar fàcilment el Gep Llarg
 Aproximació: Des del pàrking de can massana agafem el cami que ens porta direcció al refugi vicens barbé. Seguim pel camí fins que passem una espècie de tanca de fusta. Al cap d'uns metres hi haurà un desviament a la nostra dreta que ens portarà al refugi pel pas de les portelles. Seguim fins a les portelles i un cop soim al coll agafem el camí marcat amb marques vermelles que porta al camí que traves per les agulles. Seguim el camí fins que ja tenim a la vista les agulles i ja podrem reconeixer el Gep Llarg, està sota de l'agulla del capdamunt (facilment reconeixible perque te com un cap mol gros en forma de bola). Seguim pel camí fins que s'endinsa en el bosc. Quan entrem a l'ombra del bosc ja ens podem dirigir a peu de via. Veurem la rampa on s'inicia al fons. Si ens enfilem caminant més a la dreta llavors aniriem per la via normal, una mica més fàcil.

Ressenya de la via

Llarg1 (IV 40m.): Es tracta d'anar pujant per una placa tombada amb alguns passos de IV fins que arribem a la reunió. Hem de seguir recte amunt els 6 parabolts que té aquesta tirada. La primera assegurança está una mica amunt pero es molt fàcil.

Marian recuperant el L2
Llarg2 (III 20m.): Anar seguint amunt per terreny fàcil fins a trobar la reunió que ens quedarà a la dreta just abans de pujar al cim. Llarg molt ben assegurat per les dificultats que presenta.

Descens: Es desgrimpa per la cara oposada buscant el coll que formen amb l'agulla del capdamunt. Anem a parar al camí de l'aproximació un tros més amunt. Haurem de baixar per unes cordes fixes i desfer el camí fins el cotxe.