dimarts, 27 de novembre del 2012

Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet (V) 110m.

Una ràpida i bonica via amb roca prou bona durant tot el recorregut exceptuant potser l'últim tros del tercer llarg. Molt divertida, amb una dificultat mantinguda en el IV/IV+ amb una sortida de la tercera reunió una mica més complicada però ben protegida. Ens farà escalar una mica ja que les assegurances no allunyen molt però tampoc són a tocar. Per fer-la nosaltres vam fer servir 5 cintes express (porteu-ne alguna més per si ens vam saltar algun bolt i no ens en vam adonar ;) i una baga per muntar una reunió en un arbre.

Aproximació: Des del Monestir agafarem el camí de les escales que porta a St.Jeroni. Un cop arribem a l'encreuament amb el camí que ens porta fins a St.Benet continuem uns metres més fins que podem veure al fons la panxa del bisbe i a mà dreta ens queden unes rampes que van fins a la base de la Miranda de St.Benet. Ens emparrem per aquestes plaques tombades fins a trobar un corriol pel mig del bosc que agafem a mà esquerra fins a arribar a una canal. Pujant per aquesta canal trobarem el peu de via. No cal pujar fins a dalt de tot. Si ens hi fixem veurem la inscripció "Stradivarius - Ar.V." El començament de les dues vies és comú.

ressenya copiada del bloc "la panxa trepadora"
Llarg1 (IV+): Encara que la fletxa de la inscripció ens indiqui que hem d'anar a la dreta pujarem a buscar la primera assegurança comuna amb la via Stradivarius, continuant amunt arribarem a una petita vauma des d'on ja sortirem en tendència cap a la dreta seguint la lògica i les assegurances fins a la R1.

Llarg2 (IV): Semblant al primer potser una mica més senzill. Hem de pujar deixant la berruga a la nostra dreta i arribar fins al bosc penjat on muntarem reunió en algun dels arbres que hi ha.

Llarg3 (V):Ens movem fins a peu del mur per estar més còmodes i des d'allà ja podem encarar la sortida. És vertical però es troba ben assegurada amb 3 parabolts. És el mes complicat de la via, però si ens ho mirem amb calma no te més problema. Un cop passat aquest tros arribem a on vaig patir més, es potser un tros més psicològic. Hem de flanquejar la berruga per la esquerra per un tram una mica més fàcil (V-) però on hi tenim un "aleje" que si no anem sobrats com és el meu cas segurament ens farà posar una mica les piles fins que arribem a xapar. Un cop xapats acabem de passar la berruga i tirem recte amunt. Jo em vaig parar a sobre la berruga a veure si podia llaçar alguna sabina ja que no hi havia cap bolt a la vista i ja tornava a estar nerviós. Sort que un altre escalador des de la panxa em va indicar on estava la següent assegurança. Per la placa tombada i amb molt de compte ja que la última assegurança queda una mica lluny hem d'anar a buscar una especie de fissura/diedre on hi ha una soca d'una sabina. Un cop siguem allà a la nostra dreta trobarem el bolt. Des d'allà seguim un tros amunt i ens desviem totalment a la dreta sense arribar al cim. Allà trobarem la última reunió.

Retorn: Acabem de pujar al cim caminant, des d'on tenim unes bones vistes de la regió de Sant Benet i dels Gorros a l'altra Banda. Des del cim baixem a peu per lloc més evident en direcció a la Panxa del Bisbe i seguim un corriol que cap a l'esquerra ens fa baixar per una canal que ens porta fins al lateral de la panxa. Hem de seguir la canal fins al camí de les escales  per on tornarem a baixar al monestir.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe (V) 140m.


Per prendre un primer contacte amb aquesta agulla vam decidir d'escalar la Buriles Rojos i veure que tal l'equipament ara que es veu que des de el seu reequipament és més light. Molt bona roca i algun punt amb les assegurances una mica allunyades però res que no es pugui superar amb una mica de concentració. Per repetir la via només ens faran falta 6 cintes express.

Aproximació: És molt fàcil, des del monestir agafem el camí de les escales que porta a Sant Jeroni. Hem d'arribar fins a la Panxa del Bisbe que ja des d'un tros abans es pot veure i anar seguint el camí fins que estiguem a sota. Des del camí mateix es veu el peu de via on hi ha el nom escrit.

Ressenya agafada del bloc dels Visas els seus reequipadors
Llarg 1(V/V+): Hem de sortir en tendència a la dreta a buscar el parabolts nous, els spits que hi han aprop son d'una altra via. Anem seguint els parabolts fins que ens facin tornar en un flanqueig a l'esquerra a sobre d'una vauma on hi tenim la reunió. Es pot rapelar. Aquest llarg està molt ben assegurat.
A la part clau del L2

Llarg 2(V-): El segon llarg es tracta d'anar pujant tot recte a caçar les assegurances (que no estan lluny però tampoc a tocar) pel camí més fàcil que trobem. Es mantingut en IV+ amb alguns passos de V- i al final es on ens trobarem un petit "aleje" que ens farà vibrar una mica. Encara que no veiem el següent bolt hem de seguir amunt fins a una repisa i un cop haguem pujat ja el veurem i podrem xapar. Des d'aquest últim seguro tornem a tenir una altra petita excursió fins a la reunió però no és difícil. Des d'aquesta reunió també podem rapelar.

Llarg 3 (IV): Sortim per uns primers metres una mica més drets (IV) fins que ja es va ajaient. Hem d'anar seguint recte amunt, trobarem algun parabolt per anar assegurant-nos de tant en tant fins arribar a la reunió.

Llarg 4 (III): Es tracta d'una tirada de tramit sense assegurances gens difícil. Un cop al cim nosaltres vam muntar reunió en un bolt que hi havia al terra.

Retorn: A la cara oposada per on hem pujat veurem que hi ha dues instal.lacions de ràpel. Hem de fer servir qualsevol de les dues per baixar al coll i des del coll per la canal fins al camí altra vegada. És necessari empalmar cordes ja que els ràpels, per poc, però fan més de 30 metres.

ràpel de descens

dimarts, 6 de novembre del 2012

CADE a la Miranda de la Portella (V/Ae) 140m.

Aquesta via em va agradar molt quan la vaig fer. No és gaire llarga, però es molt variada i el segon llarg que es fa tot a pèl fent servir la tècnica del ramonage es una bona presa de contacte amb aquest estil d'escalada. En definitiva que val la pena anar-hi. Per fer-la nosaltres portàvem força material, però em sembla que només vem fer servir unes 10 o 12 cintes express, un parell de plaquetes recuperables, un alien (vermell em sembla) per reforçar un pas del Ae del primer llarg i si es vol un friend mitja i una baga savinera per reforçar l'últim llarg.

Aproximació: Hem d'anar fins a l'aparcament de Can Massana. Deixem el cotxe allà i ens dirigim cap al refugi Vicens Barbé tot seguint les indicacions. Hem d'arribar fins just abans del coll de les Portelles. És el lloc on si anem al refu hem de fer una petita grimpada. Abans de començar a pujar veurem un corriol que es dirigeix cap a donar la volta per sota de la Portella Gran. Hem de seguir aquest camí, rodejar la portella Gran i anar seguint fins a la Portella Petita. Un cop estiguem a la alçada de la via haurem de grimpar en direcció a la paret. Podem fer servir de guia la llastra que es troba enganxada al portella petita i per la que transcorre el segon llarg. Acabarem de pujar per una canal terrosa fins a la paret. Veurem una fissura equipada amb alguns pitons, la nostra via comença més a la dreta sobre uns replà amb una mena de forat. Ja veurem les expansions...

Ressenya agafada del bloc del Mikimiau


Llarg1 (Ae/IV+): Aquest llarg comença pujant en Ae el primer tros, potser el pas que fa una mica de por és un pont de roca amb un cordino bastant vell que sembla que no hagi d'aguantar (però aguanta de moment) que podem reforçar amb un alien si volem. Un cop arribem a la sortida del Ae podem col·locar un xapa recuperable que ens ajudara a arribar a l'últim parabolt on ens podrem posar be per plegar els estreps i sortir recte amunt fins a la reunió per un diedret una mica "guarro" però amb bons cantos.

Oscar començant el segon llarg


Llarg2 (III+/IV): Al principi pot resultar una mica agobiant i de veritat que cansa, però és espectacular! Ens hem d'anar arrossegant per la xemeneia per on ens vaig millor per la nostra mida (el començament és molt estret) i anar progressant fins a travessar totalment la llastra i sortir per dalt. No hi ha cap assegurança, però es tan estret que si caus et quedes allà clavat. Hem de buscar la reunió que queda més al fons. Fixem-nos que als parabolts hi posa "CADE 50 Anys".

Llarg3 (Ae/IV+): Sortim per una placa amb molt bon canto a caçar les assegurances que ens marquen el camí. Aquí es pot posar una plaqueta però molesta mes que no pas ajuda. Arribem al canvi de cara on hem tirar amunt i superar un desplom amb l'ajuda dels estreps. Un cop superat tirem amunt per la placa a buscar la repisa a on es troba la reunió. No hi han moltes assegurances, per hi són on fan falta. En aquest tram es pot posar una plaqueta recuperable en un espàrrec oxidat que a mi em va anar bastant be per seguir tirant sense por.

Llarg4 (Ae/V): La sortida tot i fer-la en Ae és el pas més dur de tota la via. Al parabolt que protegeix el pas i on hi vam penjar un estrep, també hi ha una baga una mica llarga que ens pot servir per posar-hi el peu un cop el segon recuperi l'estrep i surti amunt. El pas seria V/V+ i es pot acabar de protegir amb algun friend. Un cop superat ens deixa en una repisa  per on hem d'anar cap a la esquerra on podem encintar una savina i tirar amunt per un curt diedre de IV una mica descompost fins a arribar la última reunió.


Retorn: Hem de fer un curt ràpel per la cara oposada de la agulla. Un cop abaix hem de buscar un camí que ens porti cap a la esquerra pel mig del bosc i que ens dura fins la part superior del pas de la Portella. Per tornar al cotxe haurem de baixar pel pas i resseguir el camí que em fet abans en direcció contraria.

dilluns, 5 de novembre del 2012

Via Normal al Cavall Bernat (V) 60m.

Que dir d'aquesta via? Doncs que per la història que té al darrera i per ser la via més fàcil que puja al emblemàtic Cavall Bernat val la pena ser repetida. La veritat és que com diu molta gent la via esta bastant polida, però això no treu que si ens agrada Montserrat l'hauríem d'escalar alguna vegada. Per fer-la nosaltres vam portar unes 10 o 12 cintes i alguns friends mitjans/grans pel segon llarg.

Aproximació: Nosaltres la vam realitzar des del monestir (tot i que es pot fer des de Santa Cecília anant a buscar la canal del cavall). És una mica complicat d'explicar si no coneixem la zona i potser seria millor comprovar-ho en un mapa. S'ha d'anar seguint el camí de sant Jeroni bastant tros (mes enllà del pla del ocells) fins a un punt que anem per dins del bosc. Podem fer servir de referencia una formació coneguda com el Cap del mort. Quan comencem a veure el cap del mort a la nostra dreta ens quedarà el cavall bernat. Hem d'agafar si veiem algun camí o sinó camp a través cap a la dreta i anar pujant fins que trobem algun corriol que segurament ens conduirà fins a la base del Cavall Bernat. Des de la base tenim una petita grimpada que es fa millor per la roca que per una canaleta que hi ha i que ens deixa al costat del arbret característic i algunes plaques commemoratives. La veritat es que a mesura que t'hi vas acostant cada cop impressiona més.

Llarg 1(V+): Muntem una reunió sota de les plaques conmemoratives per assegurar el curt flanqueig que és el primers llarg. Aquest tros és el més complicat de la via, però si el comencem un tros mes avall de la primera assegurança ens serà mes fàcil i si és necessari amb l'ajuda d'algun A0 arribarem a la reunió que es troba ben be  a on comença el diedre.

Llarg 2(V-): Tot i que si anem be de coco la via es podria fer sense afegir assegurances en el meu cas el cap em demana afegir-hi alguna cosa. Es tracta d'anar pujant majoritariament per la placa buscant les estaques gegants que es troben a la fissura i si cal aprofitar-la també per posar-hi algun firend. Si busqueu be potser també trobareu algun pitó antic, però no fan massa bona pinta. El més interessant és a la sortida del diedre on haurem de fer un passet ben assegurat ara si en diedre per acabar de sortir i llavors anar en tendència a la dreta cap a sobre de la berruga o hi trobarem la reunió.

Llarg 3(III): Des de la reunió anirem capa la dreta per trobar el lloc més accessible per pujar el ressalt que tenim davant i llavors ja cada cop per terreny més fàcil fins a la moreneta.

Retorn: Per tornar al peu de via es recomanable fer 2 ràpels. Un primer curt amb una corda si anem amb 60m. ens arribarà fins a la reunió de sobre de la berruga, i després un de molt llarg ajuntant les dues cordes fins al replà de baix de tot. Des del replà ja podrem tornar per on hem vingut.