Gran Diagonal a la Peña Telera (D) 600m. aprox.

Una de les vies més clàssiques per accedir al cim de la Peña Telera en condicions hivernals. Aquest corredor quan es troba ben format no presenta excessives dificultats (AD+) a part de la seva longitud. Una aproximació d'unes dues hores per després haver de superar un corredor d'uns 600m. de desnivell i encara uns 100m. més fins al cim fan que s'hagi d'estar mínimament en forma. Una altra de les seves dificultats és el descens, en podem donar fè ja que no el vam poder realitzar. En les condicions en les que ens vam trobar nosaltres el corredor, la dificultat augmentava molt (pel nivell que portàvem nosaltres) fet que va fer que triguéssim molta més estona del normal a superar cada ressalt que trobàvem. Vam acabar ajuntat-nos amb una altra cordada i entre uns i altres vam aconseguir fer cim, però ens va caure la nit al damunt.

Accés: Ens hem de dirigir a Piedrafita de Jaca. Per arribar-hi, si hi anem des de Catalunya, el millor serà per la A2 fins a Lleida, allà agafarem el desviament cap a la A22 i anirem fins a Huesca. Des de Huesca hem de seguir direcció Sabiñanigo i continuar fins a Biescas, un cop allà seguim en direcció a Sallent de Gállego i una mica abans d'arribar-hi trobarem el desviament que ens porta fins a Piedrafita. Hem de seguir les indicacions cap al Parque Faunistico "La Cuniacha" ja que sortirem des del seu aparcament.

Aproximació: Des de l'aparcament hem de seguir la pista ben marcada que porta fins al refugi no guardat de Telera en menys d'una hora. Si ens hi fixem bé podrem trobar algunes dreceres que ens serviran per retallar una mica de tros. Un cop hem passat el refugi seguim per la pista, ens creuarem amb un rètol que ens indica per anar al Ibón de Piedrafita, no l'hem d'agafar, hem de seguir per la pista, passar una especie de pont metàl.lic i unes valles metàl.liques i des d'allà ja buscar alguna traça que ens vagi acostant a la paret. Veurem clarament a la nostra dreta dos cons d'entrada. La nostra canal puja pel primer. A mesura que anem pujant anirà augmentant la inclinació. Al principi uns 30º-35º i després es mantindrà sobre els 45º-50º amb potser algun tros una mica més vertical.

Ressalts: Pujant pel corredor i com que hi ha molt poca neu i no fa gaire fred ens trobarem tots els ressalts amb la roca a la vista i sense neu dura on poder traccionar. El primer ressalt no es gaire complicat i per superar-lo encara no caldrà fer servir la corda.

David superant el primer ressalt.

Quan arribem al segon la cosa canvia. És una mica més complicat, es tracta de superar un parell de blocs. Són passos que si els féssim en roca no tindrien mes complicació però el fet d'haver-los de superar amb els guants, grampons i piolets fan que sigui més complicat si no hi estem acostumats com és el meu cas. En aquest cas trobem un pitó una mica amunt per protegir el primer bloc, i per passar el segon hi vaig col·locar el tricam marró.

Inspeccionant el segon ressalt

El ressalt vist des de sota.

Un cop superat hi ha una reunió de 2 claus a la nostra esquerra. També es possible fer-ne una a la dreta en unes fissures amb encastadors però quedaríem amagats i no tindríem visibilitat amb el company.
El següent tros el podem fer en ensable fins al següent ressalt que degut al mal estat de la neu optem per escaquejar-lo per la dreta (és molt evident) i tornar a entrar al corredor més amunt superat aquest tram. En condicions normals diuen que aquest és la millor part del corredor.

Ressalt escaquejable per la dreta. Les condicions no conviden a provar de passar.

 Un cop entrem al corredor el David munta una solida R amb 2 claus extraplans (un de curt i un de llarg) per poder afrontar el que segurament és el ressalt més difícil del corredor en aquestes condicions. Ho prova el David, després ho provo jo però no hi ha manera. Aquí entra en acció el "Chuchi" de la cordada que venia darrera nostre que després de fer-nos patir una bona estona  aconsegueix superar-lo. El tram a simple vista no sembla molt difícil, però quan t'hi poses es una altra cosa. Es puja per una petita xemeneia que podem protegir amb un merlet que aprofitarem per posar el peu. Aquest és el tros fàcil. Un cop hem pujat un bloc que hi ha sobre en fa tirar enrere i fa molt difícil fer la petit travessia a la dreta pel bloc pràcticament llis i amb pocs llocs on poder ganxejar. Un cop han superat el pas els companys de Burgos ens asseguren a nosaltres. A sobre del ressalt hi han alguns claus on poder establir-hi una reunió.

"Chuchi" en adherencia a sobre el bloc

Jo a la petita travessia. Em va costar fins-hi tot de segon.

Després de superar aquest contratemps i ja convençuts de que sortiríem per dalt encara ens quedava algun altre tram per resoldre. Seguim pujant per una rampa fàcil de neu fins a una mena de cova des d'on podrem assegurar al company per superar la última de les dificultats importants del corredor.

Tros en ensamble fins a la cova

Arribant a aquesta curiosa cova

Els companys de Burgos que van "patir" amb nosaltres. El "Chuchi" i el Roberto.

Per superar el tros de la cova normalment es passa per la esquerra per una especie de petita "goulotte" que amb gel ha de ser molt entretinguda, però en el nostre cas estava en condicions impossibles de superar per nosaltres, i vam haver de buscar pas alternatiu per la esquerra. El David s'hi va posar i va aconseguir passar per la dreta, no era un pas llarg, però desplomava una mica i era bastant difícil de protegir. Va aconseguir inventar-se un pont de roca on semblava que no hi havia res i un cop protegit va superar aquest curt però atlètic pas.

Últim tram del corredor

A partir d'aquí les dificultats són inexistents fins al ressalt de sortida que es una curta grimpada mixta més fàcil que el que acabem de superar. Podem pujar en ensamble tranquil.lament. Són uns 150m. de pala de neu bastant vertical (55º, com a molt 60º) fins a la sortida.

Un cop sortim del corredor hem de grimpar una mica per terreny fàcil cap a la dreta i anar a buscar el cim de la Penya Telera. Ens queden encara uns 100m. de desnivell per guanyar.

Els companys de Burgos enfilant cap a el cim.

Al cim de la Penya Telera

Descens: El descens recomanat en condicions hivernals es baixant per un dels altres corredors coneguts com el de la "Z" o el de la "Y" que en principi estan equipats per rapelar i en 2 o 3 ràpels ens deixen a la base de la paret. Nosaltres no els vam poder localitzar ja que s'estava fent de nit i l'accés a la sortida dels corredors en les condicions en que estava la muntanya ens van semblar bastant perillós. S'ha de crestejar un tros en direcció a la cima Capullo abans d'arribar als ràpels. Amb més temps igual haguéssim pogut rapelar cap allà o trobar un camí, però ens va semblar millor buscar un descens alternatiu que no vam trobar. Ho vam intentar de de varies maneres però no va haver-hi manera i al final vam haver de fer nit a la muntanya i al matí trucar perquè ens vinguessin a buscar els GREIM després d'una llarga nit.

Aresta Brucs a el Pingüi (V) 50m.

Via curta pero molt maca, amb algun passet guapo al segon llarg. Es tracta d'una via en conjunt fàcil pero una mica exposada ja que en alguns punts les assegurances allunyen una mica, pero si ens movem be per les plaques de IV no hem de tenir cap problema. Per repetir-la amb 5 cintes express en tindrem prou. Es pot combinar molt bé amb qualsevol via del esquelet ja que el ràpel des d'aquesta agulla ens deixa a peu de via. De fet és el que vam fer nosaltres.

Ressenya de la via. No s'aprecia el peu de via pero es fàcil de trobar

 Aproximació: Des de l'Aparcament de can Massana ens hem de dirigir cap al refugi Vicens Barbé. La millor opció és pel pas de les portelles. Un cop som al refugi Vicens Barbe hem d'agafar el cami que surt a mà esquerra i porta a les bessones i a l'agulla de l'arbret. Començem a pujar per la canal. La primera agulla que trobarem és l'Esquelet,  un cop la superem hem de pujar per la canal fins al coll entre l'Esquelet i el Pingüí, que és la següent. Just al coll comença la via.

L'Albert a la meitat de la primera tirada.

Llarg1(IV 30m.): El primer bolt ens queda una mica amunt, l'anem a buscar, veurem que la roca fà com una mica de despressió. Hem de sortir per la esquerra. Per no confondre'ns amb la via veina, la Hello Harry, ens hem de fixar que els parabolts de la nostra estàn força rovellats. Seguim amunt en tendència una mica a la esquerra a buscar el següent bolt. Abans d'arribar podrem xapar-nos a un buril antic. Seguim fins al bolt i a partir d'aqui ja ens hem de dirigir cap a la dreta. Abans d'arribar a sota el desplom trobarem una altra assegurança i flanquejant hem de trobar un clau que ens ajuda a arribar a la R, que es troba en el punt per on podrem enfilar-nos a sobre el desplom més fàcilment.

Llarg2(V 20m.):Sortim de la reunió per la esquerra. Veurem una savina que podem fer servir per assegurar-nos pero que fa pinta de no aguantar cap caiguda. Ens enfilem a la repisa que tenim a la dreta. Allà hi ha un bon merlet que també podem fer servir per assegurar-nos (millor que la savina), pero des d'allà ja arribem fins al primer bolt de la tirada i és relativament fàcil. Un cop ens hem xapat continuem pujant per un tros amb molt bona presa que de cop passa a ser mès petita. Aques és el tram més dificil de la via (V) i es troba protegit per un spit. Si passem per la dreta serà més fàcil. Un cop superat aquest tros ja tornem a trobar més bona presa i el tema ja s'ajeu. Continuem pujant fins que trobem la reunió. Tirada curta pero molt maca.

Retorn: Anem a buscar una instal.lació de rapel a la cara nord de l'agulla. És un ràpel curt que ens deixarà en un coll. Hem de baixar per una canal molt estreta i plena de fulles, deixant el pingüi a la nostra dreta, i anirem a parar a la canal que porta a les Bessones. Hem de desfer el camí fins al refugi, i des d'allà tornar cap al cotxe.

Via Torres Homet a l'Esquelet (IV+) 45m.

Aquesta xemeneia es tracta d'una via curta pero intensa. La veritat, pujar a l'Esquelet d'aquesta manera és tota una satisfacció. Escalada de tipus clàssic i dificultats molt assequibles, assegurada amb parabolts, però el fet que en els 45m. nomès hi hagin 4 seguros fà que anem ben concentrats durant tota la estona. No és recomanable dur motxilla ja que bona part de la escalada es fà fent servir la tècnica del "ramonage". Per fer-la necessitarem dur quatre cintes express i una baga savinera ja que la última reunió de sortida es fa en una alzina. És una via ideal per combinar amb alguna de la cara sud del Pinguï ja que el rapel de retorn ens deixa ben bé al peu d'aquesta agulla. Nosaltres vam aprofitar per fer l'aresta Brucs.

Vista des del camí d'aproximació amb la via i les bessones al fons

ressenya de la via. El tros marcat en blau es pot fer sense encordar

Aproximació: Sortim des de l'Aparcament de can massana direccio cap al refugi vicens barbé. Hem de seguir el camí fins que passem una mena de barrera de fusta i al cap de poc trobarem un desviament a la dreta que ens portarà cap al pas de les portelles. Un cop al coll de les portelles seguim en direcció al refugi. Arribant ja al refugi agafarem el cami cap a mà esquerra que ens porta a les Bessones i a l'agulla de l'Arbret. Des d'aquest cami, quan s'obri la vegetació, ja tindrem una bona panoramica dela via. Pujarem una mica per la canal i anirem en tendència a la esquerra cap a la via per camí no gaire definit. Quan arribem al peu de l'esquelet hem de pujar per la canal que ens durà al començament de la xemeneia fins que trobem dos parabolts on començarem la via. La reunió és molt còmode i s'hi arriba tranquilament desencordats ajudant-nos dels arbres per progressar.

Albert arribant a la primera R

Vista de la xemeneia des de l'inici.

Llarg1(IV+ 45m.): Tindrem un primer pas una mica més fi per començar a pujar i ja introduir-nos a la xemeneia. Encara que des de la R no puguem veure cap assegurança, les anirem trobant. Podem fixar-nos en un bloc empotrat, a sobre hi ha una R intermitja que ens podem estalviar pero on ens podem assegurar, abans haurem trobat un parell de parabolts. Un cop sortim d'aquesta R intermitja la xemeneia cada cop s'anira estrenyent més fins que a l'alçada de l'últim bolt haurem de flanquejar una mica a la dreta i continuar per la placa (pas més dificil de la tirada juntament amb el de l'inici) i anar a bucar un dièdre fàcil pero una mica descompost que en portarà al cim. La última R la fem en una alzina.


Retorn: Per baixar haurem de desgrimpar primer cap al nord-est pel terreny més fàcil fins a una repisa i des d'alla dirigir-nos direcció nord fins que veiem la instal.lació de rapel que es troba en un lloc bastant exposat. No es dificil pero si exposat. Nosaltres ens vem assegurar "al cos" per arribar a la instal.lació i així evitar algun "susto", ens pot anar bé anar amb els gats. Aquest rapel ens deixarà al coll que formen l'esquelet i el pingui. Hem de baixar per la canal a buscar el camí per on hem vingut, tornar al refugí i desfer el camí de l'aproximació.

Via Normal a la Momieta (IV+) 95m.

Petita gran clàssica de Sant Benet. Una via per anar a gaudir sense patir gaire, tot i que pot ser que ens agafi en fred i ens costi més del que aparentment marca la ressenya. Està ben protegida amb parabolts i un pont de roca i en el tercer llarg podrem llaçar si ho creiem necessari fins a 4 o 5 savines. Amb unes 10 cintes express alguna de llarga per evitar el fregament i algunes bagues savineres ja farem el fet. La seva orientació sud (llevat de la travessia inicial) fan que sigui una bona via per fer a l'hivern quan fa sol.

Ressenya de la via

Aproximació: Per arribar a peu de via ens haurem de dirigir des del Monestir fins a Sant Benet pel camí de les escales, agafant el trencall corresponent al cap de poc d'haver passat el pas dels francesos. Un cop arribem a Sant Benet agafem el camí que va cap a la dreta i passa per sota d'una especie d'arc o porta de pedra i el seguim fins que trobem un trencall, hem d'anar a la dreta. Hem de continuar pel camí fins passar per uns desploms, un cop s'han acabat hem de seguir un tros i fixar-nos a la esquerra fins que localitzem un corriol marcat amb una petita fita que s'enfila cap a la Momieta.  Haurem de grimpar una mica per unes plaques sempre en direcció al coll que formen la Mòmia i la Momieta i seguir fins que arribem al coll, on es troba el peu de via.

Moi finalitzant el L1

Llarg 1(IV+ 20m.): El primer llarg es tracta d'enfilar-nos a una repisa que haurem de seguir cap a la dreta fins que trobem la reunió. Els trams més complicats seran al inici pujar fins a la travessia a xapar el primer bolt ja que no és difícil però la roca està bastant polida, i després just abans d'arribar a la reunió quan la repisa es fa més petita i hem de vigilar una mica més on posem els peus, si ens ho mirem trobarem bones preses de mans. Aquest tros t'agafa una mica en fred i pot semblar més difícil a primera vista del que és, però està ben protegit.

A la cova que serveix de R2

Moi a la R2

Llarg 2(IV+ 35m.): La sortida, igual que el final del llarg anterior també agafa una mica en fred. És qüestió de sortir amunt a buscar el primer parabolt mirant-se bé els peus. Molt aprop hi trobarem un pont de roca que no m'ha fet gaire bona pinta (ni la baga, ni el pont), però que ajuda a arribar al següent parabolt. Les assegurances no estan a tocar, però tampoc tant llunyanes com per passar por. Potser el punt clau de la tirada es un petit flanqueig a la dreta per anar a buscar una reunió intermitja on les preses de mans són bastant romes i haurem de vigilar bé a on posem els peus. Un cop arribem a aquesta R intermedia, que podem aprofitar per assegurar-nos, veiem una vauma molt gran a on s'hi accedeix ja per terreny més fàcil i on farem la R2.

Sortint del últim diedre

Moi a la R3 amb la Mòmia de fons

Llarg 3(IV 40m.): Sortim de la vauma per la esquerra i enfilem amunt per la placa. Podem assegura-nos a les savines que hi han i també anirem trobant algun parabolt. Hem de pujar fins que veiem a la nostra esquerra un diedre on un cop superat hi trobarem la R3.

Antiga instal.lació de ràpel. Oju! Peligru!

Primer rapel fins al coll amb la Mòmia

Retorn: Per baixar de l'agulla haurem de fer 2 ràpels. Un primer d'uns 25 metres fins al coll entre la Momieta i la Mòmia i un altre d'uns 40 per la canal que baixa fins a peu de via. La instal·lació de rapel que es veu a primera vista i que fa molt mala pinta ens pot servir per assegurar-nos fins que arribem a la bona que es troba uns metres més avall en una posició una mica exposada. Un cop som a peu de via nomès queda desfer el camí a la inversa per tornar al Monestir.

Aresta Brucs a l'Agulla del Arbret (IV+) 90m.

Un via bonica que encara que tingui un grau moderat ens farà anar ben concentrats ja que les assegurançes allunyen una mica. Es questio de prendre-s'ho amb calma i anar pujant aprofitant la bona roca que trobarem durant tota la via. La via està equipada amb parabolts i per fer-la en tindrem prou amb 6 cintes express. Via ideal per l'hivern ja que hi toca el sol un cop hem pujat més amunt de la sombra que ens puguin fer les bessones.

Ressenya de la via (La perspectiva no es gaire bona)

Aproximació: Des del parking de Can Massana hem d'arribar fins al refugi Vicens Barbe passant pel pas de les Portelles. Quan estem arribant al refugi veiem que a la nostra esquerra ens queda una placa tombada de conglomerat. Pujem per allà i agafem un camí molt ben fresat fins que veiem una canal que puja a mà dreta. Si arribem a un forat molt profund amb una placa que diu "Avenc dels Pouetons" és que ens hem passat. Hem de pujar per la canal. A la nostra esquerra ens quedarà la Bessona inferior. Seguim pujant fins que s'acaba la bessona i veiem una altra canal a mà dreta. Hem de pujar fins al coll. Allà comença la via.

Vista des del peu de via. Hem de passar la vauma que es veu la esquerra per la esquerra.

Llarg1 (IV): El llarg potser sembla més dur de IV pero no ho és. El fet que estigui a la sombra i que les assegurances no estiguin a tocar fa que t'ho hagis d'anar mirant, pero amb calma es fa bé. La primera assegurança costa de veure. Si començem pujant a una pedra que hi al peu de via just a sota una vauma mirant amunt veurem un parabolt molt atrotinat pero que fa el seu servei. Hem de pujar a la vauma i sortir per l'esquerra i anar tirant amunt fins a una altra vauma molt més gran on trobarem la reunió. Anirem trobant algunes assegurances excepte el tros abans d'arribar a la reunió que tot i que allunya bastant l'ultim seguro, és bastant fàcil.

Assegurant des de la còmode R1.

Llarg2 (IV+): Sortim altre cop per la esquerra de la vauma. Un parell de metres més amunt veurem el primer bolt. Es  bastant vertical pero amb molt bona presa. Un cop s'ajeu continuem recte a buscar un ressalt més vertical(IV+) protegit amb un parabolt i que superem per la esquerra. Un cop hem superat aquest tros hem de seguir amunt fins a trobar una reunió que no hem de fer, i uns metres més amunt on comença el III hi trobarem la  R bona. Nosaltres despres del ressalt de IV+ ens hem perdut i hem tirat a la esquerra acabant el llarg per la via Aitor anant a sortir més a la esquerra de la reunió que no s'ha de munar. Tot i així en aquell tros de paret la dificultat és la mateixa que la de la via que hem perdut. Ens en podrem adonar perque la via Aitor està protegida amb espits en comptes de amb parabolts.

Llarg3 (III+): Llarg de tràmit per acabar de pujar a la agulla, no hi trobarem assegurances, pero tampoc ens faran falta. La última reunió es troba a la dreta del "arbret".

Ràpel de descens

Retorn: Acabem de pujar a la agulla i en una canaleta que dona cap a l'est hi veurem una instal.lació de ràpel. Podem fer 1 sol ràpel de 50m. o  fraccionar-lo en 20m+30m. La última opcio és més recomanable ja que no hem d'ajuntar cordes i ens serà més fàcil a la hora de recuperar. Amés la instal.lació intermitja és prou còmode.

Aresta Brucs a la Saca Gran (IV+) 90m.

Una via per gaudir d'una escalada senzilla pero que ens deixarà un bon regust de boca. No hi ha gaires assegurances, pero la veritat és que no les hem trobat a faltar. Hi han les que es necessiten. Portavem per si de cas un friend mitja i un joc de tricams i no els hem fet servir. O sigui que amb unes 6 cintes (alguna de llarga per reduir el fregament) podrem repetir la via tranquilament. Via ideal per l'hivern ja que com totes les arestes Brucs està orientada al sud.

Foto per ubicar la saca gran. És l'agulla més alta de la foto.

Ressenya de la via

Aproximació: Des de l'aparcament de can Massana sortim en direcció al refugi Vicens Barbe pel pas de les Portelles. Un cop hem pujat al coll de les portelles hem de seguir un cami que surt a la esquerra marcat en vermell. L'anem seguint, hem d'arribar a unes cordes fixes de pujada. Un cop passat aquest tros si en algun moment s'obre la vegtetació ja podrem veure la saca gran. Hem de seguir un tros mes pel cami fins que passem pel peu de via. El podrem reconeixer per que hi ha un diedre amb un arbre a uns 3 o 4 mertres del terra. Si arribem a unes cordes fixes de baixada és que ens hem passat.

Fisura i arbre caracteristic a l'inici de la via

L'Albert al diedre de la primera tirada

Llarg 1(IV): El començament de la via és a la esquerra del diedre, pujant per la placa. Veurem un espit, un cop xapat ja anem  a la dreta cap al diedre a l'alçada del arbre. Podem pujar-nos sobre el tronc per xapar comodament un bolt i llavors hem de pujar pel didre amb uns passos molt divertits. Podem fer algun pas de bavaresa fins-hi tot. Hem de seguir tota la fisura fins dalt de tot, trobarem algun altre bolt i un pitó. En aquesta fisura hi podriem posar alguna cosa pero un cop t'hi poses veus que no fa falta. A la alçada del pitó anem cap a la dreta per una repisa a buscar la reunió. Un tirada ben divertida!

Llarg 2(IV+): Des de la reunió sortim amunt a buscar un parabolt i després en un forat just a sobre hi trobem un clau. Des d'allà anem pel terreny més evident en tendència a la dreta fins que trobem dos claus que estan més o menys a la mateixa alçada. Un cop hem xapat hem de sortir cap a la esquerra, veurem um bolt que ens marca el cami. Seguim cap a la esquerra per terreny fàcil fins a la reunió.

Llarg 3(IV+): Des de la reunió podem veure una llastra a la nostra dreta. Ens dirigim cap allà. No trobarem res fins que no estem ben be sota la llastra on hi ha un parabolt i un buril. Seguim flanquejant per sota la llastra fins que trobem el seguent parabolt i llavors ja sortim cap amunt. No hi ha res més fins a la reunió del cim pero un cop hem pujat a la llastra ja és senzill.

L'Albert al cim i amb la Filigrana de fons amb una cordada al seu estret cim

Retorn: Des del cim cap a l'oest (direcció can massana) veurem una instal.lació de ràpel. Podem baixar amb una corda de 60m. sense empalmar-la i aprofitar tota la logitud que ens doni fins abaix per no haver de baixar per la canal, que no fa molt bona pinta. Acabem de baixar i estarem a peu de via. Nomès hem de seguir les marque vermelles direcció cap al coll de les portelles i tornar per on hem vingut.

Gomez-Xalmet a La Prenyada (V/V+ / Ae) 140m

Nomès dir que la via és genial. Cal anar una mica bé de coco ja que en alguns llocs allunyen les assegurances i sino passarem una mica de por. Com es pot llegir en altres ressenyes les 3 primeres tirades estant bastant pulides. La roca no dona gaire confiança pero té un traçat tan guapo que és una via que s'ha de fer! Avui he anat amb l'Albert i l'Oscar que està molt fort i és el que s'ha marcat el primer i el tercer llargs. Sense ell potser ho haguessim pogut treure pero guarrejant bastant i patint encara més. Per fer la via sense anar sobrats de grau haurem de dur (almenys és el que jo he portat) els estreps, unes 10 cintes express (algunes llargues), un joc de tascons si pot ser amb els grans repetits i alguns friends ens seran utils, alguns petits (aliens) i algun de mida mitjana(no els portavem i els he trobat a faltar) i 4 o 5 bagues savineres. Comentar que és una via ideal per l'hivern. Cara sud total, no hem passat gens de fred fins que hem arribat al cim i s'ha posat a bufar el vent!

Ressenya aproximada de la via. És una linia guapissima!

Aproximació: Per arribar a peu de via hem d'agafar des del Monestir el camí de les escales que puja a Sant Jeroni i seguir el desviament que ens porta a Sant Benet. Des d'aqui ja haurem vist La Prenyada i ja la tindrem ubicada. Hem d'arribar al refugi i agafar un cami que porta a darrera del refu. Hem d'anar a la entrada i prendre el camí que voreja per la dreta del refugi. Un cop hem passat el refu veurem una traça que es desvia a la dreta del cami principal. Hi han algunes alzines que ens poden servir de referència. Si anem seguint aquest camí ens portarà a la canal que haurem de remuntar per arribar al peu de via. És molt evident.

Oscar entrant en fred al primer pas de IV+

Llarg1 (V/V+ / Ae) : Aquest és sens dubte el llarg més complicat de la via. Si el superem tenim gran part de la feina feta. Hem de pujar per la canaleta fins a trobar el primer parabolt que protegeix un primer pas de IV+ pero que es bastant "cabroncete" ja que està bastant polit (com tot el llarg). Un cop superat hem de segir fins a un arbre que farem servir per assegurar-nos i seguirem amunt per entrar en una xemenia també molt polida. Hem d'anar a buscar un parabolt que està una mica amunt i després tenim un passet una mica llarg per fer-lo en Ae a buscar la següent assegurança, ens haurem de buscar una mica la vida. Nosaltres teniem una cinta llarga que ens havia deixat l'Oscar. Amb els estreps podem progressar fins que veiem que la seguent assegurança allunya cosa que indica que toca sortir en lliure. Aqui segurament podriem posar un camalot vermell o una mica mes petit en una fisura per protegir una mica més la sortida fins al següent parabolt o fer un pas d'A1. Un cop hem agafat aquest parabolt(A0) ja toca sortir amunt. Si anem una mica a la dreta la roca serà més bona i ens donara més confiança. Arribem a la reunió que no és gaire còmoda, pero s'en poden muntar dues i ens podem penjar els tres comodament. El llarg si el fem en lliure pot ser tranquilament un 6a.

(Sobre)Equipant el L2

Llarg2 (V-): El més complicat segurament es la sortida de la reunió de lo polida que esta, pero amb la ajuda d'un estrep podem arribar facilment a encintar un primer pitó i començar a pujar amb més seguretat. Aquest llarg es tracta de pujar en placa i en diedre. La roca millora una mica quan hem sortit de la reunió pero tampoc és per tirar coets. El llarg no esta gaire protegit pero al principi podem llaçar 2 o 3 savines i a la fissura ens hi entrarà el que hi volguem posar (i més). Trobarem també un parell de parabolts mentres anem pujant. La reunió està més o menys a meitat del diedre i és molt incomoda.

Oscar al L3

Llarg3 (V-): Sortim de la reunió com podem ja que torna a estar molt polida. Tenim un parell de burins a prop que poden ajudar a arribar al primer bolt. Al principi podem sortir en diedre pero un cop hem passat la primera assegurança ja hem d'avançar practicament el que resta de diedre per la placa. Anirem trobant alguna expansió durant ell llarg pero hi ha bastant aire entre elles i aquest llarg tot i que potser és una mica més fàcil que l'anterior m'ha semblat que era més dificil de protegir. Un cop sortim del diedre podem encintar una savina per protegir el pas (la roca a partir d'aqui canvia totalment i és molt bona) i ja podem pujar per terreny més fàcil a buscar una alzina on muntarem la còmode R3.

Albert obrint L4

Llarg4 (IV): Un llarg fàcil pero amb roca de primera. Hem de sortir cap amunt per roca bonissima a buscar una fisura on hi podrem colocar algun friend o tascó per protegir-nos una mica. Seguim flanquejant a la esquerra on trobarem una reunio d'una altra via que podem aprofitar per assegurar-nos. Seguim a la esquerra per terreny fàcil fins a arribar a un replà on hi ha una savina amb una anella de corda en bastant mal estat on muntarem la reunió.


Llarg5 (IV+): Per acabar hem de sortir recte amunt (s'hi veu alguna assegurança) per una placa vertical pero amb moltes preses i molt divertida d'escalar que s'anirà tombant cada cop més fins arribar al cim. La reunió la podem fer ben bé al cim en algun del parabolts que hi ha.

Retorn: A l'altra banda d'on hem pujat (cara nord) si desgrimpem una mica trobarem un rapel (una mica volat) que ens portará a una mena de canal que hem de desgrimpar fins a un coll on davant ens queda una agulla que es diu L'Abortó. Ens hem d'introduir entre uns arbustos i grimpar fins al cim de l'agulla (és més fàcil del que sembla a primera vista). Des d'allà hem de fer un curt rapel fins al camí que prendrem cap a la dreta direcció al refugi. Hem de baixar pel cami entremig del bosc. Quan trobem una bifurcació hem d'anar a la dreta i passarem per sota un arc fet d'obra i anirem a parar a Sant Benet. Des d'allà hem de desfer el camí de pujada i anirem a parar al Monestir.

Aresta del Violí a la Miranda de Sant Benet (V) 110m.

Una ràpida i bonica via amb roca prou bona durant tot el recorregut exceptuant potser l'últim tros del tercer llarg. Molt divertida, amb una dificultat mantinguda en el IV/IV+ amb una sortida de la tercera reunió una mica més complicada però ben protegida. Ens farà escalar una mica ja que les assegurances no allunyen molt però tampoc són a tocar. Per fer-la nosaltres vam fer servir 5 cintes express (porteu-ne alguna més per si ens vam saltar algun bolt i no ens en vam adonar ;) i una baga per muntar una reunió en un arbre.

Aproximació: Des del Monestir agafarem el camí de les escales que porta a St.Jeroni. Un cop arribem a l'encreuament amb el camí que ens porta fins a St.Benet continuem uns metres més fins que podem veure al fons la panxa del bisbe i a mà dreta ens queden unes rampes que van fins a la base de la Miranda de St.Benet. Ens emparrem per aquestes plaques tombades fins a trobar un corriol pel mig del bosc que agafem a mà esquerra fins a arribar a una canal. Pujant per aquesta canal trobarem el peu de via. No cal pujar fins a dalt de tot. Si ens hi fixem veurem la inscripció "Stradivarius - Ar.V." El començament de les dues vies és comú.

ressenya copiada del bloc "la panxa trepadora"

Llarg1 (IV+): Encara que la fletxa de la inscripció ens indiqui que hem d'anar a la dreta pujarem a buscar la primera assegurança comuna amb la via Stradivarius, continuant amunt arribarem a una petita vauma des d'on ja sortirem en tendència cap a la dreta seguint la lògica i les assegurances fins a la R1.

Llarg2 (IV): Semblant al primer potser una mica més senzill. Hem de pujar deixant la berruga a la nostra dreta i arribar fins al bosc penjat on muntarem reunió en algun dels arbres que hi ha.

Llarg3 (V):Ens movem fins a peu del mur per estar més còmodes i des d'allà ja podem encarar la sortida. És vertical però es troba ben assegurada amb 3 parabolts. És el mes complicat de la via, però si ens ho mirem amb calma no te més problema. Un cop passat aquest tros arribem a on vaig patir més, es potser un tros més psicològic. Hem de flanquejar la berruga per la esquerra per un tram una mica més fàcil (V-) però on hi tenim un "aleje" que si no anem sobrats com és el meu cas segurament ens farà posar una mica les piles fins que arribem a xapar. Un cop xapats acabem de passar la berruga i tirem recte amunt. Jo em vaig parar a sobre la berruga a veure si podia llaçar alguna sabina ja que no hi havia cap bolt a la vista i ja tornava a estar nerviós. Sort que un altre escalador des de la panxa em va indicar on estava la següent assegurança. Per la placa tombada i amb molt de compte ja que la última assegurança queda una mica lluny hem d'anar a buscar una especie de fissura/diedre on hi ha una soca d'una sabina. Un cop siguem allà a la nostra dreta trobarem el bolt. Des d'allà seguim un tros amunt i ens desviem totalment a la dreta sense arribar al cim. Allà trobarem la última reunió.

Retorn: Acabem de pujar al cim caminant, des d'on tenim unes bones vistes de la regió de Sant Benet i dels Gorros a l'altra Banda. Des del cim baixem a peu per lloc més evident en direcció a la Panxa del Bisbe i seguim un corriol que cap a l'esquerra ens fa baixar per una canal que ens porta fins al lateral de la panxa. Hem de seguir la canal fins al camí de les escales  per on tornarem a baixar al monestir.

Buriles Rojos a la Panxa del Bisbe (V) 140m.

Per prendre un primer contacte amb aquesta agulla vam decidir d'escalar la Buriles Rojos i veure que tal l'equipament ara que es veu que des de el seu reequipament és més light. Molt bona roca i algun punt amb les assegurances una mica allunyades però res que no es pugui superar amb una mica de concentració. Per repetir la via només ens faran falta 6 cintes express.

Aproximació: És molt fàcil, des del monestir agafem el camí de les escales que porta a Sant Jeroni. Hem d'arribar fins a la Panxa del Bisbe que ja des d'un tros abans es pot veure i anar seguint el camí fins que estiguem a sota. Des del camí mateix es veu el peu de via on hi ha el nom escrit.

Ressenya agafada del bloc dels Visas els seus reequipadors

Llarg 1(V/V+): Hem de sortir en tendència a la dreta a buscar el parabolts nous, els spits que hi han aprop son d'una altra via. Anem seguint els parabolts fins que ens facin tornar en un flanqueig a l'esquerra a sobre d'una vauma on hi tenim la reunió. Es pot rapelar. Aquest llarg està molt ben assegurat.

A la part clau del L2

Llarg 2(V-): El segon llarg es tracta d'anar pujant tot recte a caçar les assegurances (que no estan lluny però tampoc a tocar) pel camí més fàcil que trobem. Es mantingut en IV+ amb alguns passos de V- i al final es on ens trobarem un petit "aleje" que ens farà vibrar una mica. Encara que no veiem el següent bolt hem de seguir amunt fins a una repisa i un cop haguem pujat ja el veurem i podrem xapar. Des d'aquest últim seguro tornem a tenir una altra petita excursió fins a la reunió però no és difícil. Des d'aquesta reunió també podem rapelar.

Llarg 3 (IV): Sortim per uns primers metres una mica més drets (IV) fins que ja es va ajaient. Hem d'anar seguint recte amunt, trobarem algun parabolt per anar assegurant-nos de tant en tant fins arribar a la reunió.

Llarg 4 (III): Es tracta d'una tirada de tramit sense assegurances gens difícil. Un cop al cim nosaltres vam muntar reunió en un bolt que hi havia al terra.

Retorn: A la cara oposada per on hem pujat veurem que hi ha dues instal.lacions de ràpel. Hem de fer servir qualsevol de les dues per baixar al coll i des del coll per la canal fins al camí altra vegada. És necessari empalmar cordes ja que els ràpels, per poc, però fan més de 30 metres.

ràpel de descens

CADE a la Miranda de la Portella (V/Ae) 140m.

Aquesta via em va agradar molt quan la vaig fer. No és gaire llarga, però es molt variada i el segon llarg que es fa tot a pèl fent servir la tècnica del ramonage es una bona presa de contacte amb aquest estil d'escalada. En definitiva que val la pena anar-hi. Per fer-la nosaltres portàvem força material, però em sembla que només vem fer servir unes 10 o 12 cintes express, un parell de plaquetes recuperables, un alien (vermell em sembla) per reforçar un pas del Ae del primer llarg i si es vol un friend mitja i una baga savinera per reforçar l'últim llarg.

Aproximació: Hem d'anar fins a l'aparcament de Can Massana. Deixem el cotxe allà i ens dirigim cap al refugi Vicens Barbé tot seguint les indicacions. Hem d'arribar fins just abans del coll de les Portelles. És el lloc on si anem al refu hem de fer una petita grimpada. Abans de començar a pujar veurem un corriol que es dirigeix cap a donar la volta per sota de la Portella Gran. Hem de seguir aquest camí, rodejar la portella Gran i anar seguint fins a la Portella Petita. Un cop estiguem a la alçada de la via haurem de grimpar en direcció a la paret. Podem fer servir de guia la llastra que es troba enganxada al portella petita i per la que transcorre el segon llarg. Acabarem de pujar per una canal terrosa fins a la paret. Veurem una fissura equipada amb alguns pitons, la nostra via comença més a la dreta sobre uns replà amb una mena de forat. Ja veurem les expansions...

Ressenya agafada del bloc del Mikimiau

Llarg1 (Ae/IV+): Aquest llarg comença pujant en Ae el primer tros, potser el pas que fa una mica de por és un pont de roca amb un cordino bastant vell que sembla que no hagi d'aguantar (però aguanta de moment) que podem reforçar amb un alien si volem. Un cop arribem a la sortida del Ae podem col·locar un xapa recuperable que ens ajudara a arribar a l'últim parabolt on ens podrem posar be per plegar els estreps i sortir recte amunt fins a la reunió per un diedret una mica "guarro" però amb bons cantos.

Oscar començant el segon llarg

Llarg2 (III+/IV): Al principi pot resultar una mica agobiant i de veritat que cansa, però és espectacular! Ens hem d'anar arrossegant per la xemeneia per on ens vaig millor per la nostra mida (el començament és molt estret) i anar progressant fins a travessar totalment la llastra i sortir per dalt. No hi ha cap assegurança, però es tan estret que si caus et quedes allà clavat. Hem de buscar la reunió que queda més al fons. Fixem-nos que als parabolts hi posa "CADE 50 Anys".

Llarg3 (Ae/IV+): Sortim per una placa amb molt bon canto a caçar les assegurances que ens marquen el camí. Aquí es pot posar una plaqueta però molesta mes que no pas ajuda. Arribem al canvi de cara on hem tirar amunt i superar un desplom amb l'ajuda dels estreps. Un cop superat tirem amunt per la placa a buscar la repisa a on es troba la reunió. No hi han moltes assegurances, per hi són on fan falta. En aquest tram es pot posar una plaqueta recuperable en un espàrrec oxidat que a mi em va anar bastant be per seguir tirant sense por.

Llarg4 (Ae/V): La sortida tot i fer-la en Ae és el pas més dur de tota la via. Al parabolt que protegeix el pas i on hi vam penjar un estrep, també hi ha una baga una mica llarga que ens pot servir per posar-hi el peu un cop el segon recuperi l'estrep i surti amunt. El pas seria V/V+ i es pot acabar de protegir amb algun friend. Un cop superat ens deixa en una repisa  per on hem d'anar cap a la esquerra on podem encintar una savina i tirar amunt per un curt diedre de IV una mica descompost fins a arribar la última reunió.


Retorn: Hem de fer un curt ràpel per la cara oposada de la agulla. Un cop abaix hem de buscar un camí que ens porti cap a la esquerra pel mig del bosc i que ens dura fins la part superior del pas de la Portella. Per tornar al cotxe haurem de baixar pel pas i resseguir el camí que em fet abans en direcció contraria.

Via Normal al Cavall Bernat (V) 60m.

Que dir d'aquesta via? Doncs que per la història que té al darrera i per ser la via més fàcil que puja al emblemàtic Cavall Bernat val la pena ser repetida. La veritat és que com diu molta gent la via esta bastant polida, però això no treu que si ens agrada Montserrat l'hauríem d'escalar alguna vegada. Per fer-la nosaltres vam portar unes 10 o 12 cintes i alguns friends mitjans/grans pel segon llarg.

Aproximació: Nosaltres la vam realitzar des del monestir (tot i que es pot fer des de Santa Cecília anant a buscar la canal del cavall). És una mica complicat d'explicar si no coneixem la zona i potser seria millor comprovar-ho en un mapa. S'ha d'anar seguint el camí de sant Jeroni bastant tros (mes enllà del pla del ocells) fins a un punt que anem per dins del bosc. Podem fer servir de referencia una formació coneguda com el Cap del mort. Quan comencem a veure el cap del mort a la nostra dreta ens quedarà el cavall bernat. Hem d'agafar si veiem algun camí o sinó camp a través cap a la dreta i anar pujant fins que trobem algun corriol que segurament ens conduirà fins a la base del Cavall Bernat. Des de la base tenim una petita grimpada que es fa millor per la roca que per una canaleta que hi ha i que ens deixa al costat del arbret característic i algunes plaques commemoratives. La veritat es que a mesura que t'hi vas acostant cada cop impressiona més.

Llarg 1(V+): Muntem una reunió sota de les plaques conmemoratives per assegurar el curt flanqueig que és el primers llarg. Aquest tros és el més complicat de la via, però si el comencem un tros mes avall de la primera assegurança ens serà mes fàcil i si és necessari amb l'ajuda d'algun A0 arribarem a la reunió que es troba ben be  a on comença el diedre.

Llarg 2(V-): Tot i que si anem be de coco la via es podria fer sense afegir assegurances en el meu cas el cap em demana afegir-hi alguna cosa. Es tracta d'anar pujant majoritariament per la placa buscant les estaques gegants que es troben a la fissura i si cal aprofitar-la també per posar-hi algun firend. Si busqueu be potser també trobareu algun pitó antic, però no fan massa bona pinta. El més interessant és a la sortida del diedre on haurem de fer un passet ben assegurat ara si en diedre per acabar de sortir i llavors anar en tendència a la dreta cap a sobre de la berruga o hi trobarem la reunió.

Llarg 3(III): Des de la reunió anirem capa la dreta per trobar el lloc més accessible per pujar el ressalt que tenim davant i llavors ja cada cop per terreny més fàcil fins a la moreneta.

Retorn: Per tornar al peu de via es recomanable fer 2 ràpels. Un primer curt amb una corda si anem amb 60m. ens arribarà fins a la reunió de sobre de la berruga, i després un de molt llarg ajuntant les dues cordes fins al replà de baix de tot. Des del replà ja podrem tornar per on hem vingut.