dimarts, 1 de juliol de 2014

Pany-Farrera (Normal) al Centinella (i al Fusell) (A1 Ae/V) 55m.

A la zona de la Plantació hi trobem el Centinella acompanyat dels seu fusell de pedra. La forma més fàcil i guapa de pujar-hi es accedir primer al diminut cim del Fusell per travessar fent un èpic (però fàcil) pas al buit cap al Centinella i guanyar el seu cim. Un petit festival de via on tot i el seu curt recorregut gaudirem de valent penjant-nos i assegurant-nos del seu rústic equipament. Al pot petit hi ha la bona confitura!!!
Ressenya de la via
Aproximació: Nosaltres estàvem una mica gossos i vem pujar amb el funicular fins a la estació de Sant Joan. Des d'allà seguim el camí que passa per sota els Gorros, i un cop els hem passat, seguim una mica més, hem de travessar una espècie de passadís de roca, i abans del mirador veurem un camí que es desvia a mà esquerra i que en forta baixada ens porta cap a la Plantació. Al cap de 5 minuts, el primer que trobarem si anem seguint avall és el Centinella amb el Fusell. Hem de pujar per una canaleta on hi ha un arbre a una especie de talaia de pedra des d'on comença la via.

Material: Ens farà falta unes 10 cintes exprés, una baga molt llarga per la reunió del cim del fusell, el camalot#2, un cordino per llaçar un arbre i una plaqueta recuperable (la plaqueta, el cordino i el friend no són indispensables pero si els portem ho agrairem).

A punt d'arribar al lliure de la primera tirada
L1(Ae/A1/IV - 25m.): El primer llarg es tracta d'enfilar-nos a la estructura rocosa (III) i anar a buscar el primer burí on ja penjarem l'estrep, hem d'anar seguint les assegurances cap a la esquerra (Ae). Trobarem algun altre burí, i pitons força antics pero que encara aguanten. Hi ha algun lloc on per arribar al següent pitó ens hem d'estirar força i podem salvar-ho amb un pas d'A1 amb el camalot i quan arribem al final de la fissura podem llaçar l'arbre i des de l'arbre encintar un burí que ens protegirà la entrada a una placa (IV) per on pujarem fins al coll entre les dues agulles, podem pujar també una mica en diedre. A mitja placa trobarem un altre burí abans d'arribar a la reunió.

A la segona tirada
L2(V/A0 - 20m.): Sortim amunt (IV) ajudant-nos si cal de la paret del Centinella a buscar un tac de fusta que hi ha encastat en una fissura. Al costat hi podem posar el camalot per reforçar. Flanquejem a la dreta (IV), on trobarem un altre burí, i ja des d'aquí hem d'anar a buscar (IV+) una fissura que ens queda uns 3 o 4 metres mes amunt i que esta plena de claus, en lliure li donen V+, pero el seguros estan tan junts que podem passare en Ae, o en A0. Un cop s'acaba la fissura ens coloquem a la dreta en un petit replà, i des d'allà ja fins al cim (IV). Si busquem trobarem un cap de burí on posar la plaqueta i que en protegirà aquest últim pas, ja que encara que no es difícil, la roca no es gaire bona, i l'últim clau queda una mica lluny. Al cim farem la reunió amb la baga llarga. La veritat es que el merlet que fem servir sona a buit i belluga una mica, pero es el que hi ha. També podem aprofitar un parell de pitons que hi ha darrera el merlet per fer algun apanyo.

El pas...
Superant el canvi d'agulla
L3(IV - 10m.): Es tracta de desgrimpar, nosaltres ho vem fer per l'esperonet, i després anar a busca una petita repisa (IV) on ens cabran els dos peus i que està al lloc on son mes aprop les dues agulles. Nomès ens quedarà posar un peu a cada banda, buscar una mlt bona presa al Centinella i fer el canvi d'agulla i pujar per terreny fàcil (pero amb un subidón que t'hi cagues) fins a la reunió al Centinella.

Descens: Ràpel de 45m. des de la mateixa reunió i tornada pel mateix camí.

dissabte, 19 d’abril de 2014

Nord clàssica al Mont Perdut 3.355m. (AD) 800m. aprox

Aprofitant la setmana santa ens en n'anem a la Nord del Mont Perdut, que en feia de temps que tenia ganes d'anar-hi, i ara està en condicions perfectes (pels que no ens agrada complicar-nos la vida). Poca cosa es pot dir d'aquesta via de pujada al Monte Perdido, una de les grans ascensions hivernals clàssiques del Pirineu. En les condicions actuals nomès presenta un petit ressalt a la meitat del segon corredor amb una mica de gel que si no hi fos segurament complicaria una mica més les coses. Es tracta d'una ascensió dura físicament i es recomanable fer-la en dos dies. Nosaltres el primer dia vam pujar a dormir al Balcón de Pineta (uns 1300m. de desnivell) on hi han alguns llocs on plantar la tenda, i des d'on tenim unes vistes excel·lents de la paret nord, i el segon dia vam pujar al Perdido (800m. de desnivell).

Cara Nord del Mont Perdut
Accés: Per arribar al punt de partida hem d'anar fins a la població d'Ainsa des d'on seguirem com si volguéssim anar cap a França pel túnel de Bielsa. Seguim per la carretera fins que passem el poble de Bielsa i al cap de molt poc ja veurem un indicador cap al Parador de Bielsa i el càmping Pineta. L'agafem i seguim la carretera durant uns quants quilometres. Hem de passar el càmping, el Refugi de Pineta i uns metres abans del Parador veurem un pont que travessa el riu i un pàrquing. Allà deixem el cotxe.

Aproximació: Des del pàrquing seguim en direcció al fons de la vall seguin les indicacions cap al "Camino de Marboré". Anirem fins al fons de la vall i a partir d'allà i segons les condicions i la quantitat de neu anirem seguint el que es vegi de camí o la traça a la neu fins al Balcó. Nosaltres l'aproximació la vàrem fer al migdia i la veritat es que la neu ja estava tan tova que pujar amb les motxilles ben carregades va costar bastant. En algunes ressenyes he vist que indiquen unes 4 hores fins al Balcó, nosaltres (això si, sense pressa) en vam necessitar 6. Es tracta d'un camí que va superant terrasses i a vegades es exposat, això és important a la baixada ja que segurament encara la farem més tard que la pujada (la neu estarà pitjor) i anirem molt més cansats. Jo personalment vaig patir més al el retorn que a la via.

pujant cap al Balcó de Pineta


Material: una corda de 60m, friends fins al num.2, algunes cintes, un cargol de gel i joc de tascons (petits i mitjans).

Ressenya de la via
Via: La via en si es força evident, al menys en les condicions actuals. A la part esquerra de la glacera del mig de la paret hi veurem un serac. Ens hem de dirigir cap allà. Amagat encara més a la esquerra hi ha un corredor perfectament recte (45º) que ens permet pujar fins més amunt del serac. El travessem per sobre flanquejant a la dreta (30º-35º) seguint la traça fins a una sota una massa rocosa que hem de passar per la dreta, entre la roca i una placa de gel que queda a la vista, i pujar per la pala (40º) al final en tendència a la esquerra fins a la entrada del segon corredor, una mica més dret (50º-55º), on a mitja alçada trobarem el únic pas que ens ha fet treure la corda, uns 4m. de gel una mica "guarro". Abans del pas podem muntar reunió amb un tascó mitjà (que costa una mica de trobar on posar-lo) i un camalot #2. El pas està protegit a la meitat amb un pitó, i al inici es pot posar un cargol de gel. Un cop superat el pas seguim per la neu fins a una roca (a uns 25m. des de la reunió) on podem muntar una altra R i assegurar al company. Des d'aquí vem seguir per la esquerra en ensable per un tram de corredor d'uns 50º ja fins a les pales sortida. Des d'allà en uns 10 o 15 minuts accedim al cim del Monte Perdido (3.355m.).En total unes 4h. des del balcó de Pineta.

Primer corredor

Foto de cim
Descens: Des del cim seguim la traça de descens normal, baixem per la famosa "escupidera" i un cop som a baix hem de rodejar el lago helado i pujar al coll del Cilindro. Des d'allà iniciem la baixada ja per la vessant nord. Hem d'anar perdent altura fins a situar-nos a la alçada de la glacera del mig i seguir la traça en tendència cap a la esquerra que ens portarà fins a una instal.lacio de ràpel (indicat amb un punt vermell a la roca) des d'on baixar fins a les rampes de la part de baix. En el nostre cas com hi havia neu, no va fer falta ni fer el ràpel ja que es podia desgrimpar fàcilment. I un cop a baix, evident fins al balcó.

Descens fins al Coll del Cilidro

Baixant cap a la glacera del mig

diumenge, 13 d’abril de 2014

Mar de Pedra a la Miranda dels Óssos (A1/Ae/IV+) 180m.

A la cara nord de Montserrat, a la muralla d'Agulles trobarem aquesta magnifica via per guanyar el cim de la miranda dels Óssos. És una via per pedalar de valent en una paret totalment vertical on a mesura que vas guanyant metres augmenta l' "ambientillu" de forma considerable, amb passos de ganxo sobre picats i sobre algunes peces una mica antigues que si no hi estem acostumats li donen "vidilla" a la via. Al ser principalment "artifo" s'avança molt lentament.
Nosaltres la vam realitzar en dos dies. El dissabte a la tarda l'home del temps donava pluja, i com a la R1 hi vam arribar força tard vam deixar la corda fixada i diumenge al matí ja fins a dalt de tot. Tot i així vam acabar a les 19.00h.

Material: Els estreps, una guindola (reunions penjades), 25 cintes exprés, alguns cordinos, dos ganxos tirant a grans (els gota d'aigua de Petzl entraven a caldo) i unes quantes (4 o 5) plaquetes recuperables (es pot fer només amb 1 o 2, però millor anar sobrats). La V curta que posa a la ressenya original (i el martell corresponent) no la vam fer servir. També ens anirà be portar algun tipus de trampa per poder xapar alguns passos allunyats si no trobem el picat corresponent (nosaltres portàvem un Kong Panic).


Aproximació: Des del pàrquing de Can Massana agafem el camí cap a la muntanya i el seguim en direcció a la cadireta passant per la Muralla d'Agulles (des del pàrquing mateix ja es veu la paret que volem escalar). Seguim pel camí fins que ens passem una mica l'agulla i ja veurem un corriol que puja amunt (és un camí equipat). El seguim fins a peu de via.

L1 ( 45m. A1/Ae):Em va tocar a mi. És el llarg on més s'ha de ganxejar. El principal problema es trobar els forats ja que estan fets de dalt a baix i fins que no els has passat no els veus. Per arribar a la primera xapa ja n'hi ha un. Si fem servir la mida de ganxo que correspon, queden a prova de bombes! La reunió es molt penjada e incòmoda.

L2 (25m. A1/Ae): Igual que l'anterior, però sobretot cap al final hi han peces que no fan gaire bona pinta, però encara aguanten. Ens farà falta alguna plaqueta i/o cordino per alguns espits sense placa. Abans d'arribar a la R tenim també un plom que es veu en bon estat. Igual que l'anterior, la reunió és molt incòmoda.

L3 (30m. A1/Ae): Més del mateix, seguim pujant amb alguns passos llargs, algun ganxeig i havent de posar alguna plaqueta fins a la reunió. Potser és interessant deixar algun seguro sense cinta express ja que potser n'hi han més de 25. La reunió és totalment penjada, i són 2 parabolts un al costat del altre que semblen un flanqueig. No hi ha cap baga unint els bolts i com es tan penjada no sembla la reunió, però ens n'adonarem ja que hi arribarem quasi sense cintes.

L4 (50m. A1/Ae/IV+): (Aquí ens hauriem de posar els gats ja que hi ha una sortida en lliure força curiosa) Seguim progressant amb passos llargs, algun ganxo, i alguna plaqueta fins que les expansions ens fan anar a l'esquerra ( uns 30m. ja serem molt aprop del cim). Un cop alla, i quan haguem xapat un espit sense placa amb el cap ben rovellat tenim una sortida en lliure que tot i que pot no ser molt dificil (IV+), després de portar tantes hores "pedalant" i que la qualitat de la roca no és molt bona, s'hi ha de posar una mica de coratge i enfilar cap amunt amb una timba considerable al darrera i pocs seguros al davant. El primer si que el tenim a la vista, però després haurem de pujar uns 15m. per l'esperonet, on hi trobarem un parell d'assegurances més, fins a una petita repisa on hi ha la reunió aquesta si, molt més còmoda. Li vaig cedir els honors a l'Òscar, el meu company de corda, que en això del lliure (i del coratge) va molt més fi que jo... jajaja

L5 (30m. IV): Llarg de tràmit abans d'arribar al cim. Haurem de sortir de la reunió cap a la dreta a buscar una expansió amb la xapa una mica doblegada, i des d'allà pel camí més fàcil fins al cim en tendència a la esquerra on trobarem la última R. Cal anar amb molt de compte ja que la roca en aquest punt és molt dolenta. Aquest també per l'Òscar.

Descens: Cap al sud trobarem una instal·lació de ràpel. Fem el ràpel de 15m. fins al collet, i des d'allà grimpem una mica també cap al sud i ja veurem la canal per on hem de baixar. Potser hem de muntar un altre ràpel des d'algun arbre per baixar per una placa d'uns 10 o 15m. bastant llisa. El meu company la va desgrimpar, però jo vaig preferir assegurar la jugada. Baixem fins que trobem les marques vermelles de la travessa d'agulles.

dissabte, 12 d’octubre de 2013

Chorrera al Pisón de les roques del Masmut (V/Ae) 180m.

A la població de Penyarroja de Tastavins a la comarca aragonesa del Matarranya trobem les màginfiques roques del Masmut. Amb un aspecte intimidador a primera vista, com no estem molt fins i fent honor al nom del bloc hem optat per pujar per una via molt espectacular, i segons ens han dit, la més equipada del sector. Es una via aèria que puja per un lloc impressionant, bastant atlètica i a on si no fem 6c(que no és el cas) ens faran falta els 2 estreps i la fifí. Si a mès fa molt temps que no escalem com és el meu cas portar alguns friend (mitjans i petits) ens pot ajudar a guarrejar alguna situació fent algun A1 o acabar de protegir algun pas. També necessitarem unes 18 o 20 cintes. La via està equipada a part de amb parabolts, també amb ponts de roca, tot i que alguns cordinos no fan gaire bona pinta m'he penjat de tot arreu i puc dir que a dia d'avui aguanten un gamarús de 110 kgs. passant a pedals.

Roques del Masmut
Al tenir bastants trossos a fer en Ae, i alguns passos que si ens falla el 'coco' haurem de reforçar pot ser que tardem bastanta estona a fer la via. Esta orientada al sud amb lo que en va tocant el sol durant quasive tot el dia. Anem amb compte si portem motxilla ja que presenta alguns passos estrets on ens pot molestar bastant.

Aproximació: Arribem al poble de Penyarroja de Tastavins i seguim els cartells que ens indiquen les Roques del Masmut. Anem seguint per una pista durant 5 o 10 min. fins que arribem a un lloc on podem aparcar i des d'on es veuen molt be les parets, i concretament la via que volem fer. Si seguim pista amunt veurem que el camí es posa molt malament, això voldrà dir que ens hem passat. ALERTA: Per arribar al peu de via hem d'agafar un corriol que surt cap a l'esquerra al començament del camí que a primera vista baixa cap a les parets, pero que s'en va cap a una altra banda.
David superant l'Ae de la primera tirada
Llarg1 (30m V/Ae): Aquest llarg el fa el David de primer. Es tracta de sortir en Ae per una fisura desplomada equipada amb ponts de roca i algun "ferro". Un cop superada seguim en lliure fins que trobem un parell de ponts de roca, un cop xapats hem de seguir per la dreta pujant per una curta canal on a sobre hi tenim la reunió a la esquerra.

Superant la xemeneia de la segona tirada
Llarg2 (30m. IV+/A1/Ae): Surto de la reunió amb uns passos en Ae, tot seguit tenim una sortideta en lliure de IV+ del masmut (segurament debia caure algun A0) per continuar en Ae fins a una xemeneia penjada molt espectacular que li donen V (a mi em va semblar V+ per lo menos), pero que jo vaig pujar quasivé fins al final amb estreps havent de posar un friend (A1) entremig dels 2 bolts que protegeixen la xemeneia. El pas en X per sortir de la xemeneia es obligat (IV+ des del últim bolt) i un cop sortim IV facil fins a la reunió.

David superant la xemeneia estreta a la sortida de L3
Llarg3 (25m V/Ae): Aquest llarg el fa el David de primer. Es tracta de passar per una xemeneia molt estreta, hi ha un clau que ajuda a arribar al parabolt (Jo aquesta xemeneia la vaig passar tota en Ae) i un cop aconseguim passar, tenim una sortideta en lliure que podem reforçar amb algun parabolt a buscar una placa amb una panxa que es pot passar en Ae i ja en lliure fins a la reunió.

Llarg4 (25m IV/Ae): Sortim recte amunt en Ae fins a uns arbres que un cop superats ja deixen escalar en lliure per terreny no gaire bò fins a la reunió.

David al L5 un cop superada la canaleta inicial
Llarg5 (25m V/Ae): Aquest llarg el fa el David de primer. Sortim per una canaleta a la dreta amb un pas bastant atlètic, (en el meu cas A0) fins que en sortim i ens trobem en un punt on a la nostra dreta veurem uns bolts que no hem de seguir (són d'una altra via) i un solitari parabolt a la placa que vaig aprofitar per penjar-hi l'estrep (Ae) i pujar fins anar a buscar el seguent parabolt que ja era el que protegia la entrada a la reunió i també vaig aprofitar per fer-hi Ae.

Còmode R5
Llarg6 (20m. IV/Ae): Sortim de la còmode reunió amb una grimpadeta de III per anar a buscar uns bolts que amb un parell o tres de passos de Ae en deixen a la part més aèria de la via, uns metres de IV que amb el cague que portava a sobre van semblar molt més (va caure algun A0), ja fins a la reunió de la última tirada.

Un dels ponts de roca que protegeixen L7
Llarg7 (25m. III): Una tirada protegida amb dos ponts de roca en la que hem d'anar pujant flanquejant a la dreta per una vira evident fins que trobem un parabolt que vol dir que ja hem de sortir recte amunt.

Al cim del Pisón de les Roques del Masmut
Retorn: Seguim les fites que ens marquen el camí de descens en direcció a on hem deixat el cotxe i en 10 minuts som a baix.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Sioux Connection al Roc del Rumbau (V/Ae) 265m.


Molt aprop d'Oliana hi trobem la paret del roc del Rumbau. La roca és un conglomerat calcari de pedra grossa i que no fa molt bona pinta a primera vista tot i que aquesta via es troba bastant sanejada. És una via molt ben equipada amb alguns llargs bastant mantinguts amb una tònica general de V+/6a pero que es poden passar en Ae o V/A0. Tot i que el grau obligat no és molt alt, al meu parer cal que el tinguem consolidat ja que sinó en alguna de les sortides en lliure potser ho passem una mica malament ja que hi ha bastant "pati" i junt amb la verticalitat dels llargs pot fer una mica de "cangueli" encara que la via es troba equipada en estil esportiu amb les assegurances bastant juntes on el grau apreta. Per repetir-la necessitarem unes 18 o 20 cintes i els dos estreps

El Roc del Rumbau
Es una via realtivament ràpida de fer. Té sol al matí el que la fa ideal pels dies assolellats d'hivern i ombra a la tarda, el que permet també escalarla a l'estiu.

Ressenya aproximada de la via
Aproximació: Hem d'anar fins a Oliana, seguir i un cop passat el pont desviar-nos cap a Peramola. Seguim la carretera fins que veiem un desviament que ens porta a l'Hostal Boix. Agafem aquesta carretera fins davant de l'hostal i un cop allà ens desviem per una pista que surt a la dreta i des d'on ja tenim una bona perspectiva del Roc del Rumbau. Seguim la pista uns 2 o 2,5 kms. fins que arribem a una corba on hi ha lloc per aparcar. Deixem el cotxe i seguim uns pocs metres amunt fins que veiem una fita amb un camí que puja cap a la paret. Seguim el camí fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres anem a la esquerra. Seguim ara ja en direcció a la paret fins al peu de via.

Llarg1(V 45m.): La via comença amb un primer ressalt de V-, anem en tendència a la esquerra per pujar un altre ressalt una mica més fi (V) i després ja per terreny fàcil fins a una vauma on hi tenim una reunió molt còmode.

Llarg2(V/Ae 35m.): Sortim a la esquerra per un curt tram de IV. Hem de pujar a sobre de la reunió. El pas que en teoria es de (6a o 6a+) es pot trampejar com vaig fer jo amb dos passos d'Ae per emparrar-nos en una especie de diedret vertical(V+/6a) que es pot passar fent servir els estreps en algun pas i també amb l'ajuda d'algun A0. Haurem de fer alguna sortideta que no ha de passar de V però que impressiona una mica. Un cop superat aquest tros tenim uns metres de Vè finets fins a la reunió.

Sortida del fàcil L3
Llarg3(IV+/V 20m.): Llarg curt i fàcil on potser trobem un pas de V però no molt difícil. Sortim recte amunt per un cop superat el ressalt flanquejar en tendència a la esquerra a una altra coveta on hi ha la reunió.

Llarg4(V/Ae 35m.): Tornem a sortir per la esquerra de la reunió i pugem per una placa vertical i mantinguda que si anem en lliure serà al principi 6a, en el meu cas V/A0 i al final uns metres de V amb un flanqueig una mica exposat fins a la reunió, que queda a la dreta.

Vista des de la R després del L5
Llarg5(V/Ae 35m.): Fem un flanqueig força aeri pero fàcil (IV) fins que localitzem el tram d'Ae que puja recte amunt. Els passos d'Ae allarguen una mica i sovint haurem de pujar bastant amunt dels estreps per arribar a xapar. Seguim fins que ja toca sortir en lliure per un curt tram amb bona presa (V) i que ens porta a un altre ressalt una mica més vertical i tècnic (+V/6a) que en cas de ser necessari es pot superar amb ajuda d'algun A0.


Llargs 6 i 7 (IV+ 50+35m.): Llargs de tràmit, que res tenen a veure amb la resta de la via, i que ens serviran per acabar d'arribar al cim si es que volem baixar caminant. Algun pas aïllat de IV+ i tot el demès III+.

Vistes del pantà d'Oliana des del cim

Retorn: La via està equipada per rapelar, però si volem també podem baixar caminant. Hem de baixar per la banda oposada per on hem pujat mirant de flanquejar cap al nord-est i baixar fins al fons de la vall que veiem. El camí no esta gaire marcat, però podem veure rastres de pas. Quan som a la vall hem de seguir en direcció com si vulguéssim donar la volta a la paret per darrera i anirem trobant rastres de camí cada cop més evident que ens portaran a una pista que hem d'anar seguint fins que arribem al cotxe.

dissabte, 9 de febrer de 2013

Brothers Ruiz a la Pala Alta (V/A1 o V+) 120m.

Es tracta d'una via molt ben assegurada on gaudirem d'una escalada bastant física i molt vertical i divertida sobre roca excel·lent(sobretot en el primer i segon llargs). És una via que a priori no semblava que fos gran cosa però m'ha soprès positivament per la seva dificultat moderada (per mi) excepte al últim llarg a on tenim un pas de V+ obligat i bastant fi a no ser que el trampejem un mica. Per repetir-la necessitarem 14 o 15 cintes express, i per si hem d'escaquejar el pas de V+ un alien groc i una baga que farem servir per fer un pas d'A1.

La orientació totalment a sud de les parets del Montroig fa la zona ideal per escalar en dies assolellats d'hivern.

Ressenya de la via

Aproximació: Hem de dirigir-nos a Balaguer. Hem de travessar la ciutat i anar seguint els cartells que indiquen Àger i les Avellanes. Un cop sortim de Balaguer direcció Les Avellanes hem de seguir la carretera fins al Monestir d'Avellanes. Un cop allà agafem el desviament que ens porta fins a Vilanova de la Sal. Travessem el poble i hem d'agafar la pista que indica Montalegre. Hem de seguir la pista sempre seguint direcció Montalegre fins que ja veurem La Pala alta. En un revolt surt un desviament que passa just per davant de la Pala Alta, el seguim fins al final a on hi ha una explanada on podrem aparcar.
Per localitzar el peu de via hem de retornar uns metres per la pista per on hem vingut , podem fer servir de referència un sostre molt gran que hi ha. Uns metres abans veurem un caminet que s'enfila cap a la paret. Quan ens hi apropem ja veurem uns parabolts molt nous que indiquen per on va la via.

Primers metres de la primera  tirada

Llarg1(IV+ 30m.): Llarg vertical, mantingut, variat, molt equipat i amb molt de canto. Hem de seguir les assegurances que ens portaran primer amunt i després flanquejant cap a la esquerra cap a un diedre on a sobre hi trobarem la reunió no gaire còmode.

Panoramica del L2

Llarg2(V 30m.):Sortim de la reunió cap a la dreta seguint les assegurances per un flanqueig molt guapo. A mitja tirada trobarem un pas una mica mes finet cap amunt i tornarem a flanquejar fins arribar a la reunió. Aquest llarg es una mica més tècnic que el primer però també és molt divertit i la gran quantitat d'assegurances fa que anem bastant relaxats.

Flanqueig a la 3ra tirada
Llarg3(IV): Aquest llarg es tracta de seguir flanquejant per terreny fàcil per acabar d'esquivar el gran sostre que tenim a sobre. Hem de seguir totalment a la dreta. Primer trobarem una R amb 2 parabolts, la saltem, després en trobem una altra sobre una especie de pedestal de pedra que correspon a la via del Lluís, la saltem també ja que 5 metres a la esquerra en tenim una nova i rapelable que ens deixa ben be a la vertical del últim llarg.

Vista des de la R4

Llarg4(V/A1): Aquest últim llarg es mantingut i molt vertical sobretot a la part superior a on trobarem el pas mes complicat (V+). Si no ens surt podem buscar algun forat i col·locar un alien groc, penjar-hi una baga que farem servir d'estrep i que ens ajudarà a superar aquest pas. Un cop superat en pocs metres arribem a la reunió.

Retorn: Seguim el camí evident en direcció Oest que baixa per darrera de la Pala Alta i que ens porta en 10 minuts fins a on hem deixat el cotxe.

La Dama de los Vientos a la Pala del Coll (V obl./Ae) 80m.

Via molt espectacular i variada, amb una gran varietat de passatges en els a priori escassos 80 metres de via. Pot semblar curta, però segur que ens farà suar de valent tant si anem en lliure (fins a 7a) com si hem de fer servir els estreps per superar els passos més difícils del primer i tercer llargs. Per fer la via necessitarem unes 14 o 15 cintes express (està molt equipada), els estreps, i podem portar algun micro per si trobem que ens allarga algun pas del diedre, i algun friend mitjà per acabar de completar la protecció a la xemeneia tot i que no són necessaris.
La orientació totalment a sud de les parets del Montroig fa la zona ideal per escalar en dies assolellats d'hivern.

Ressenya - Aquí podreu descarregar la ressenya que vam fer servir ja que no tinc cap foto de la via sencera.

Aproximació: Hem de dirigir-nos a Balaguer. Hem de travessar la ciutat i anar seguint els cartells que indiquen Àger i les Avellanes. Un cop tornem a sortir direcció Les Avellanes hem de seguir la carretera fins al Monestir d'Avellanes. Un cop allà agafem el desviament que ens porta fins a Vilanova de la Sal. Travessem el poble i hem d'agafar la pista que indica Montalegre. Hem de seguir la pista sempre seguint direcció Montalegre fins que ja veurem La Pala alta i darrera seu hi ha la Pala del Coll. En un revolt surt un desviament que passa just per davant de la Pala Alta, el seguim fins al final a on hi ha una explanada on podrem aparcar. Des de l'aparcament ja veurem la Pala del coll. Agafem un corriol que ens porta a la cara sud fins que veiem una traça de camí que s'enfila per uns blocs i que ens portarà al diedre on comença la via. Veurem una placa amb el nom.

Diedre del primer Llarg
Llarg1(V/Ae 25m.):Aquest llarg es tracta d'un diedre molt estètic i vertical, com tota la via, però a l'hora molt dur. En lliure en teoria surt de 6b, jo vaig haver de treure els estreps o fer A0 per superar la majoria dels passos. Hem de seguir les assegurances fins a la R.

Aèri flanqueig de la segona tirada
 Llarg2:(V/A0 15m,): Flanqueig molt aeri i espectacular per sobre unes llastres inclinades bastant llises i fisurades. Si busquem anirem trobant presa, podem fer servir algun bloc amb pinta inestable pels peus i gràcies a la proximitat de les assegurances un pas una mica més dur a mitja tirada (6a) el podem fer en A0 perfectament. Un cop acabem el flanqueig tenim un tros de IV+ per accedir a un niu de voltors on hi ha la reunió. Aquest últim tros no és difícil però la roca esta plena d'excrements i la adherència no es gaire bona.

A la R3 a sobre de la xemeneia

Llarg3(V/Ae 20m.): Aquest llarg comença amb cinc passos d'Ae (7a en lliure) bastant desplomats sortint recte amunt des de la cova. Un cop acaba l'Ae hem de pujar a una especie de repisa que ens ajudarà a introduir-nos a la xemeneia, hem de buscar un bidit molt bo per equilibrar-nos. Un cop localitzem la primera assegurança dins la xemeneia podem penjar-hi l'estrep per entrar ajudant-nos de dues man boníssimes. Pugem per la xemeneia, aquí les assegurances allunyen una mica més, però si ens ho anem mirant podrem pujar be. Quan aquesta s'acaba sortim cap a la dreta a buscar la R.

Començant el L4

Llarg4 (V 20m.): Aquest últim llarg surt fàcilment tot en lliure i es tracta d'una placa bastant vertical amb bona presa on haurem de sortir recte amunt per anar flanquejant una mica a la dreta i acabar de sortir un altre cop amunt a buscar la reunió.

Retorn: Un cop al cim de la Pala del Coll seguim un corriol que en 5 o 10 minuts ens porta a la explanada a on hem aparcat.